dilluns, 26 de novembre del 2018

Si no escoltes...






 Si no escoltes la teva insatisfacció, ella et parlarà amb mal de cap.

 Si no escoltes la teva ira, ella et parlarà amb la gastritis.

 Si no escoltes la teva por, ella et parlarà amb el restrenyiment.

 Si no escoltes el teu desig de dir "no", ell et parlarà amb trastorns estomacals.

 Si no escoltes la teva passió, ella et parlarà amb una infecció.

 Si no escoltes la teva creativitat i el teu talent, et parlaran amb l'augment de pes.

 Si no escoltes la teva afectivitat, ella et parlarà amb la dermatitis.

Si no escoltes la teva espiritualitat, ella et parlarà amb el cos ,que emmalalteix.

No tindriem d'oblidar-nos mai d'escoltar-nos ..
Cada emoció no escoltada deixa una marca en el cos ..

El cos és el mirall de la nostra ànima ...

diumenge, 18 de novembre del 2018

Alguns passos per alliberar l'EGO



                                  1. No et sentis ofès.

                                  2. Allibera't de la necessitat de guanyar.

                                  3. Allibera't de la necessitat de tenir raó.

                                  4. Allibera't de la necessitat de ser superior.

                                  5. Allibera't de la necessitat de tenir més.

                                  6. Allibera't de la necessitat d'identificar-te amb els teus èxits.  

                                  7. Allibera't de la necessitat de la teva fama.

divendres, 7 de setembre del 2018

Temps de canvi ???


     

     "Quan sigui temps de fer un canvi, l'Univers et posarà en una situació tan incòmoda que no et quedarà altra elecció més que sortir d'on estàs. 

     Quan no estiguis feliç en una situació, no et quedis en una fase de negació tractant de fer que tot funcioni. 


     El món té millors plans per a tu, només tens que confiar en el procés i fer la teva part per alinear-te amb les coses que realment vols". 


     La resta només serà història.


     Canviar ens permet SER. Ens fa enfrontar-nos a pors i utopies que només existeixen a la nostra ment..Ens obliga a pensar i crear noves oportunitats, ens desenvolupa, ens fa conèixer el món i augmenta la nostra capacitat cognitiva, ens tornem més intel·ligents.

     Fer el canvi, sortir de la nostra zona còmoda no serà una tasca fàcil, doncs tot canvi comporta el seu treball, compromís i dedicació Però tots tenim la condició per aconseguir el que ens proposem quan visualitzem el que més volem. La qüestió està en si som capaços d'arriscar, i això dependrà de cadascú de nosaltres, i...

     La resta només serà història.

dissabte, 1 de setembre del 2018

Ment, cor i ànima



La mente:   Estoy preocupada
El corazón: Simplemente relájate
La mente:   Pero estoy totalmente perdida ahora
El corazón: Solamente sígueme
La mente:   Pero tú nunca has estado allí
El corazón: Confía en mí te encantará…
El alma:      Si ustedes dos se callaran, les podría mostrar el mapa


dissabte, 7 de juliol del 2018

Ens limiten els complexos?

     " Querida chica del bañador verde "

     Aqui us deixem una carta escrita per l'autora Jessica Gómez fa un parell d'anys en què els estàndards que imposa el món de la moda no tindriem que ser un problema.
   

     “Fui con mis hijos a la playa y ella estaba allí, con sus amigos. Todo lo pensé al verla a ella. Quizá porque me veía a mí misma años atrás, cuando el bombardeo de “lo que necesitas ser/tener” para ser aceptado nos hace daño. “Créeme, créeme, créeme. Eres perfecta como eres“, le diría a la chica del bañador verde si la encontrase otra vez. Y enfatizaría el ”créeme” todo lo que pudiera. Porque sospecho que no me creería". 

     Querida chica del bañador verde:

     Soy la mujer que está en la toalla de al lado. La que ha venido con un niño y una niña.

     Primero que nada, decirte que estoy pasando un rato muy agradable junto a ti y tu grupo de amigos, en este trocito de tiempo en el que nuestros espacios se rozan y vuestras risas, vuestra conversación ‘transcendental’ y la música de vuestro equipo me invaden el aire.

     ¿Sabes? He alucinado un poco al darme cuenta de que no sé en qué momento de mi vida he pasado de estar ahí a estar aquí: de ser la chica a ser "la señora de al lado", de ser la que va con los amigos a ser la que va con los niños.

     Pero no te escribo por nada de eso. Te escribo porque me gustaría decirte que me he fijado en ti. Te he visto, y no he podido evitar verte.

     Te he visto ser la última en quitarte la ropa.

     Te he visto ponerte detrás de todo el grupo, disimuladamente, y quitarte la camiseta cuando creías que nadie te miraba. Pero yo te vi. No te miraba, pero te vi.

     Te he visto sentarte en la toalla en una cuidada postura, tapando tu vientre con los brazos.

     Te he visto meterte el pelo tras la oreja agachando la cabeza para alcanzarla, quizá por no mover los brazos de tu estudiadísima posición casual.

    Te he visto ponerte en pie para ir a bañarte y tragar saliva nerviosa por tener que esperar así, de pie, expuesta, a tu amiga, y usar una vez más tus brazos como pareo para taparte: tus estrías, tu flacidez, tu celulitis.

    Te vi agobiada por no poder taparlo todo a la vez mientras te ibas alejando del grupo tan disimuladamente como antes lo hiciste para quitarte la camiseta.

    No sé si tenía algo que ver, en tu descontento contigo misma, que la amiga a quien tú esperabas se soltaba su larguísima melena sobre una espalda a la que sólo le faltaban unas alas de Victoria’s Secret. Y mientras tanto tú ahí, mirando al suelo. Buscando un escondite en ti misma, de ti misma.

    Y me gustaría poder decirte tantas cosas, querida chica del bañador verde... Puede que porque yo, antes de ser la mujer que viene con los niños, he estado ahí, en tu toalla.

    Me gustaría poder decirte que, en realidad, he estado en tu toalla y en la de tu amiga. He sido tú y he sido ella. Y ahora no soy ninguna de las dos —o acaso soy ambas aún- así que, si pudiera dar marcha atrás, elegiría simplemente disfrutar en lugar de preocuparme -o vanagloriarme- por cosas como en cuál de las dos toallas, la suya o la tuya, prefiero estar.

    Quisiera poder decirte que he visto que llevas un libro en tu bolsa, y que cualquier vientre que ahora tenga tus dieciséis años perderá, probablemente, su tersura mucho antes de que tú pierdas la cabeza.

    Me gustaría poder decirte que tienes una preciosa sonrisa, y que es una pena que estés tan ocupada en ocultarte que no te quede tiempo para sonreír más.

    Me gustaría poder decirte que ese cuerpo del que pareces avergonzarte es bello sólo por ser joven. ¡Qué coño! Es bello sólo por estar vivo. Por ser envoltorio y transporte de quien en realidad eres y poder acompañarte en cuanto haces.

    Me encantaría decirte que ojalá te vieras con los ojos de una mujer de treinta y pico porque quizás entonces te darías cuenta de lo mucho que mereces ser querida, incluso por ti misma.

     Me gustaría poder decirte que la persona que algún día te quiera de verdad no amará a la persona que eres a pesar de tu cuerpo, sino que adorará tu cuerpo: cada curva, cada hoyito, cada línea, cada lunar. Adorará el mapa, único y precioso, que dibuja tu cuerpo y, si no lo hace, si no te ama así, entonces no merece que le ames.

    Me gustaría poder decirte que -créeme, créeme, créeme- eres perfecta como eres: sublime en tu imperfección.

    Pero, ¿qué te voy a decir yo, si sólo soy la mujer de al lado?

     Aunque, ¿sabes qué? Que he venido con mi hija. Es la del bañador rosa, la que juega en el río y se está untando en arena. Hoy sólo le ha preocupado si el agua estaría muy fría.

    A ti no te puedo decir nada, querida chica del bañador verde...

    Pero todo, TODO, se lo voy a decir a ella.

    Y todo, TODO, se lo diré a mi hijo también.

    Porque así es como todos merecemos ser queridos.
    Y así es como todos deberíamos querer.

                                                                  

dijous, 5 de juliol del 2018

Cuanto más te ames, menos amor necesitarás

     


     Cuanto más te ames, menos amor necesitarás. Por lo tanto, al no necesitarlo, no construirás ni sostendrás relaciones conflictivas. Sólo vendrán a tu vida personas de luz y sabiduría, y si no fuera así, se marcharán rápidamente. 

     Al no necesitar amor te expresarás siempre como deseas y seguirás a tu corazón todo el tiempo, ya que no tendrás miedo al rechazo, ni al juicio, ni a la soledad, ni a la carencia o al abandono.

      Sentirás que el mundo está dentro de ti y no tú dentro de él. Todo lo disfrutarás en su justa medida. Saldrás al cine, a cenar, harás deporte y otras actividades, pero nada, absolutamente nada, te dará un placer mayor que cuando cierras los ojos y sientes ese amor en tu corazón; ese amor que te ganaste tras años de sanar y aceptar tus heridas; tras años de permanecer en silencio; tras años de hacer lo que viniste a hacer a este mundo sin distraerte: EVOLUCIONAR

     DE ESO SE TRATA EL CAMINO ESPIRITUAL: DE NO DISTRAERSE

     Si te distraes, procura siempre que sea a plena conciencia. Elige la distracción pero nunca permitas distraerte inconscientemente y engañarte con que la felicidad está afuera. Usa al mundo pero no permitas que te use a ti. 
Disfruta de todo pero NO NECESITES NADA

     Tienes que lograr vivir de tal manera que puedas prescindir de las personas y de los objetos. Esa será la prueba de que has recuperado el contacto con tu alma. 

                                                                                                                      (F Makaroff)




diumenge, 1 d’abril del 2018

"Y me llaman loca"...



Loca porque hablo y abrazo a los árboles.
Loca porque agradezco a los elementales, al agua, al fuego, a la tierra y al aire.
Loca porque miro al cielo para recibir alguna señal de los ángeles.
Loca porque me miró al espejo para admirar el gran ser que soy. 
Loca porque creo en la magia de los unicornios y las hadas.
Loca porque me amo tanto que me doy permiso para bloquear cualquier energía discordante.
Loca porque hablo del universo y los planetas.
Loca porque hablo de metafísica y física cuántica.
Loca porque bailo bajo la lluvia.
Loca porque disfruto de mi soledad para conocerme más a mi misma. 
Loca porque camino a solas en medio del bosque.
Loca porque me importa poco lo que la gente hablé y opine de mi.
Loca porque amo sin medida.
Loca porque persigo mis sueños hasta hacerlos realidad.
Loca porque creo en el poder de la luna y el sol.
Loca porque yo soy una con Dios.
Loca porque todos los dias abro mis brazos al universo para recibir las bendiciones del Padre.
Loca porque hablo con las plantas y les hago Reiki. 
Loca porque creo en el poder del "YO SOY".

                                                                                (A.Lareu)

"Ovelles negres"




     Les anomenades "ovelles negres" de la família són en realitat cercadors nats de camins d'alliberament per a l'arbre genealògic.

     Aquells membres d'un arbre que no s'adapten a les normes o tradicions del "Sistema Familiar", aquells que des de petits buscaven constantment revolucionar les creences, anant en contra dels camins marcats per les tradicions familiars, aquells criticats, jutjats i fins i tot rebutjats, aquests,en general són els cridats a alliberar l'arbre d'històries repetitives que frustren a generacions senceres.

     Les anomenades "ovelles negres", les que no s'adapten, les que criden rebel·lia, compleixen un paper bàsic dins de cada sistema familiar, elles reparen, desintoxiquen i creen una nova i florida branca en l'arbre genealògic.

     Gràcies a aquests membres, els nostres arbres renoven les seves arrels.
La seva rebel·lia és terra fèrtil, la seva bogeria és aigua que nodreix, la seva tossuderia és nou aire, el seu apassionament és foc que torna a encendre el cor dels ancestres.

     Incomptables desitjos reprimits, somnis no realitzats, talents frustrats dels nostres ancestres es manifesten a la rebel·lia d'aquestes ovelles negres buscant realitzar-se.   

     L'arbre genealògic, per inèrcia voldrà seguir mantenint el curs castrador i tòxic del seu tronc, la qual cosa fa la tasca de les nostres ovelles una labor difícil i conflictiva.
No obstant això, qui portaria noves flors al nostre arbre si no fos per elles? ¿Qui crearia noves branques? Sense elles, els somnis no realitzats dels que sostenen l'arbre generacions enrere, moririen enterrats sota les seves pròpies arrels.

     Si tu ets assenyalat com l'ovella negra de la família accepta-ho, viu-lo i gaudeix-amb orgull.

     Com ovella negra del teu arbre, sigues valent i aguanta.

      Encara que el teu clan sembli estar en contra,clama inconscient ,et demana que continuïs, que siguis fort i lluitis per explicar la teva pròpia història.

     Que ningú et faci dubtar, cuida de la teva "raresa" com la flor més preuada del teu arbre.

     Ets el somni realitzat de tots els teus avantpassats.


                 
                                               (Trobat a les xarxes socials,sense coneixe el nom de l'autor)

divendres, 5 de gener del 2018

CARTA ALS REIS MAGS

 Coincidin amb els nostres desitjos per aquest nou any 2018
 compartim aquesta carta als tres Reis Mags d'Orient.





Benvolguts Reis d'0rient,
jo us vull demanar,
aquests bonics regals
que no es poden comprar.

Tot un sac ple de temps
per poder compartir
amb aquells que estan sols
que no tenen amics.

Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!

Una font de salut
per poder regalar
als malalts que pateixen
que no es poden curar.

Un paquet de petons
per poder-los donar
als infants d'aquest món
que no són estimats.

Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!

Un grapat de somriures
per anar repartint
als que no saben riure
i els cal un somrís.

Una llavor de pau
per poder-la sembrar
per tot aquest planeta
i que es pugui escampar.

Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!

I per mi us demano
-i no us sembli estrany-
un bon sac de paciència
tots els dies de l'any.

Ja ho sabeu que els infants
no són bons ni dolents.
I la carta la signen
els lectors bloquejant.

Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!

                                                   (poema extrex del blog totum revolutum)