El vell sanador de l' Ànima

Deia el Vell sanador de l'Ànima:

"No fa mal l'esquena, fan mal les càrregues.

No fan mal els ulls, fa mal la injustícia.

.

No fa mal el cap, fan mal els pensaments.

No fa mal la gola, fa mal el que no s'expressa o s'expressa amb fúria.

No fa mal l'estómac, fa mal el que l'ànima no digereix.

No fa mal el fetge, fa mal la ira continguda.

No fa mal el cor, fa mal la manca d'Amor.

I és precisament ell, l'Amor mateix,qui conté la més poderosa Medicina"

La leyenda de los AHORA

     Cuenta una vieja leyenda universal que, hace muchas épocas, las personas eran animales simbióticos: Iban siempre acompañadas de un pájaro diminuto, de plumaje brillante y canto melódico y como un susurro. Se llamaba Ahora.

     Ahora acompañaba a los humanos día y noche, revoloteando por sus cabezas en silencio, y eran pajaritos muy sabios y sencillos. Cada vez que sus simbiontes contemplaban un paisaje hermoso, miraban a alguien a los ojos o vivían cualquiera de esos mágicos eventos que suelen discriminarse solo por ser cotidianos, Ahora les daba un pequeño picotazo en la cabeza y cantaba, y entonces las personas tenían un Momento de Consciencia. Vivían el presente con más nitidez y eran muy felices. De hecho, los Ahora se alimentaban de las emociones que se desprendían de estos momentos, y de ahí la simbiosis.

      Había gente que se hacía muy amigos de sus Ahoras y éstos les daban Momentos de Consciencia a cada instante. Sin embargo, algo ocurrió. Llegó un punto en que, por motivos siniestros, la gente empezó a establecer relaciones con otras dos aves, una de plumaje negro y otra blanco: se llamaban Antes y Después, y poco a poco, Los Ahoras fueron muriendo, la magia de los pequeños detalles desapareció, y los Momentos de Consciencia se perdieron para siempre.

     Mas éste no es el final de la historia, pues la leyenda asegura que los hermosos Ahoras, aunque ya no puedan volar ni picarnos, siguen viviendo en el alma de cada uno de nosotros, esperando que retomemos la simbiosis y podamos ver la magia de nuevo. 

     Incluso dicen algunos que… si cierras los ojos, respiras hondo y sonríes, podrás sentir en el corazón y en la mente, el canto y el picotazo del Ahora, y al volver a abrirlos el mundo será brillante.

                                      ( autor Oscar Soria)

L'efectivitat de les Flors de Bach

   

      A vegades em venen persones a la consulta només amb la intenció que els hi prepari un flascó de flors i llestos (com el que va a una farmàcia perquè li preparin una fórmula) i cap a casa a veure si troben una millora i saber si funcionen les flors. Doncs ja us dic jo que aquesta no és la manera. Tot i que sol haver-hi una millora dels símptomes, aquesta millora serà  passatgera si no aprofundim amb la causa  d'aquests símptomes, perquè no hi ha una flor concreta pel mal de cap, l'insomni, l'estrès etc.
   
     El que s'ha de fer perquè les flors funcionin és una teràpia, per esbrinar quin es el conflicte emocional que ha provocat la malaltia i aquesta teràpia floral és un procés en el que intervenen diversos factors, d'entre els quals la fórmula preescrita és només un d'ells. Dit d'una altra manera, la teràpia no només són les flors, sinó també l'enquadrament terapèutic, la gestió d'expectatives, la relació terapeuta-client, els objectius terapèutics, etc. i sobretot el compromís per part del client amb ell mateix de responsabilitzar-se de la seva situació i  prendre consciència del seu creixement evolutiu.

     Per això després d'un temps, que no sol ser molt llarg, si la persona té ganes de treballar-se, fer una teràpia, estar prenent de forma continuada i constant les flors (de forma contrària, sempre ens quedarem a mitges) quan hem acabat el tractament,  la malaltia emocional, el problema desapareix de forma definitiva ja que la curació prové d'una evolució interior.
     La lliçó apresa no es pot desaprendre.

     Les Essències Florals no són medecines, la seva actuació és vibracional i es basa en l'harmonització interior. Un cop aconseguida l'harmonització la persona adquireix recursos interiors tals que li permeten fer front als seus conflictes interns d'una manera sàvia i natural.

Petards, mascotes i Flors de Bach

     Aquesta setmana que estrenem comença l'estiu i amb ell les revetlles que tant agraden a la majoria, i potser una de les mes importants la de St Joan.

     El que per a nosaltres serà la nit més curta de l'any, per a la majoria d'animals seràn unes hores molt llargues de patiment a causa dels petards. Alguns es perden presos pel pànic al soroll,  d'altres s'amaguen en racons de la casa, sota del llit, en qualsevol lloc que ells consideren segur. Totes aquestes reaccions sense deixar de tremolar o gemegar; acompanyades  en la majoria de casos d'una postura de por, orelles cap enrere, cua caiguda entre les potes, cos amagat contra el terra, tensió corporal, etc ,aixi com taquicàrdia, pupil·les dilatades i panteixos.

      Com passa en la majoria de problemes de conducta en els animals de compañía, aquesta és una questió que pot prevenir-se o almenys que es presenti amb menys severitat.
      Les pautes que ens puguin donar els educadors canins són necessàries en aquests casos i és també en aquestes situacions  on les Flors de Bach constitueixen un suport que arriba on les pautes no arriben. 

      Hem de tenir sempre present com és el nostre gos, quin és el seu comportament davant de situacions de por, per així poder aplicar una fórmula personalitzada segons el seu caràcter,.Per això és recomanable la valoració d'un terapeuta floral.

     Tot i axí aquí us deixo algunes de les essències recomanades

     • Rock Rose  per al pànic i terror, aportant valor i calma.
     • Mimulus ,per gestionar la por.
     • Cherry Plum per el descontrol  inevitable de la por, inclòs hísteria que provova la situació, restauran l’equilibri i la calma.
      • Star of Bethlehem, per al "xoc" que els hi provoca aquesta situació i així evitar que els hi quedi un trauma per l'experiència viscuda.
       • Sweet Chesnut,  per a la gran angoixa que el gos sent en aquests moments, proporcionant serenitat.
       • Aspen, per la por inquietant que li provoca aquest soroll desconegut, aportant tranquil·litat.

       • Vervain per gestionar la tensió i sobreexcitació que l'animal passa en aquests moments, la flor aporta calma.

      I sobretot que tinguin sensació de seguretat, que tinguin un lloc on amagar-se si així ho desitjen, que no se sentin pressionats a estar en un lloc on els  atemoritza.
I per descomptat no oblidem els mimus i l'afecte reforçant així el vincle humà-caní

   

      Molt bona revetlla!!!

Ressentiment i Flors de Bach

"El ressentiment és com prendre verí esperant que l'altra persona mori".
                                                                                            (C.Fisher Escriptora i Actriu)

     Una de les emocions negatives més freqüent i més complicada de superar és el ressentiment. Però, què és? com sorgeix? com m'afecta?

    

     El ressentiment és sentir repetidament  la ràbia i el dolor que ens va produir una persona o una situació en el passat.     Està basat en un sentiment de coratge, ira, dolor, frustració entre altres, que es fa present a través dels nostres pensaments i records.
     La forma de reaccionar davant aquest sentiment és molt variada:
     Estan constantment irritats i quasi sempre enfadats En aquests casos no només s'està enfadat  amb la persona o situació que el va fer patir en el seu moment, sinó amb qualsevol persona o situació que rondi al seu voltant, tingui o no a veure amb els fets.
     Altres en canvi aparenten calma, fins i tot davant d'allò que els hi ha provocat el mateix ressentiment, tot i que la ràbia, dolor i tot els sentiments que surtin  els devora des del seu interior.
     O simplement, per orgull, es busca aparentar fermesa, quan estem davant de la causa del seu ressentiment, buscant demostrar que cap persona o situació té poder o influència sobre nosaltres, tot i que després a esquenes de la persona s'allibera amb allò que tingui a mà, bé siguin persones o objectes.

     En qualsevol cas, sol costar molt reconèixer el propi ressentiment i tots els sentiments que puguin sorgir arrel d'aquest.
Per tant, és bo tenir en compte que el ressentiment pot ser un company de viatge que ens pot acompanyar durant molt de temps i que pot tenir un gran impacte en les nostres vides transformant-nos negativament en tots els sentits.

     D'on sorgeix el ressentiment ?

     El ressentiment sol sorgir arran d'una sèrie de pensaments i sentiments, que tenim en relació a experiències negatives viscudes en alguns moments de la nostra vida.

• Haver estat maltractats física o emocionalment sentint-nos incapaços de defensar-nos.
• Creure que algú s'ha aprofitat de nosaltres.
• Pensar que els altres ens fan sentir inferiors.
• Sentir-nos rebutjats, humiliats, discriminats, abandonats, devaluats ...
• Ser ignorats o tractats com a persones sense importància.
• Pensar que la vida és injusta, o determinades persones són injustes.
• Sentir que el que fem o aconseguim mai és suficient.
• Sentir que no reconeixen els nostres esforços o els nostres èxits.
• Que aquells que ens van fer mal mai reconeguin la seva culpa i demanin perdó.
• Estar convençuts que mai obtindrem el que desitgem i pel que tant lluitem.

      Com ens afecta?

 

      El ressentiment pot transformar la nostra personalitat gairebé del tot:

• Primerament, ens fa patir emocionalment, i en conseqüència també afecta la bioquímica del nostre cos.
• Manté la nostra atenció en el passat, recordant, revivint, ressentint tot el que ha passat i això ens impedeix viure en el present, veure les oportunitats que passen davant nostre, etc.
• Afecta la nostres relacions personals a l'estar més irritats, sentir-nos incompresos per ells, desconfiats, entre d'altres, complicant la comunicació cordial i assertiva.
• Cada vegada que recordem o ens trobem amb la causa del nostre ressentiment es produeix un augment significatiu de l'estrès, el que ens reporta una major facilitat per patir ansietat, malalties psico-somàtiques, etc.

         Per pder alliberar-nos del resentiment el pas més important que haurem de fer i no sera fàcil es PERDONAR.

       Amb tot aquest escrit us preguntareu i les Flors de Bach?

       Les Flors de Bach ens poden ajudar moltissim, hi han flors que ens faciliten la comprensió i el perdó, unes que ens ajudaran a disminuir la ràbia i la necessitat de venjança acumulada, la tolerancia,inclós l'arrogància, d'altres la inseguretat amb nosaltres mateixos,i també la culpa per la manera d'actuar.

      Per saber quines flors són les que necessitem és necessari anar a un terapeuta professional en Flors de Bach perquè després de la consulta ens faci una fórmula personalitzada, a més d'un acompanyament terapèutic que ens permeti descobrir les causes reals del nostre patiment.

PROBLEMAS

                              Si podéis funcionar como si no tuvierais problemas,

                                    ¡descubriréis que no tenéis ningún problema!     

Porque todos los problemas son ilusorios… se cree en ellos, por eso están presentes

     Es autohipnosis: vas repitiendo un problema... que eres de esta manera, que  eres inadecuado e incapaz. Lo repites y se convierte en un mantra, que va penetrando en tu corazón y se convierte en una realidad.

     Simplemente intenta funcionar como si no tuvieras problemas, y de pronto veras que posees una cualidad totalmente diferente: ¡no tienes ningún problema!

     Entonces depende de ti si recuperas otra vez los problemas o los dejas para siempre. Un problema se puede dejar con suma facilidad si entiendes que eres tú el que lo mantiene, y no el problema a ti.

     Pero no podemos vivir sin problemas, así que no dejamos de crearlos. Sin problemas uno se siente tan solo... no queda nada por hacer. ¿Qué podemos hacer? Con el problema te sientes muy feliz... hay que hacer algo al respecto y debes pensar en ello; te brinda una ocupación.

     Esta continua idea de que eres inadecuado e incapaz, que eres esto y aquello, también es un acto básicamente muy egoísta.

     Quieres ser muy adecuado, pero ¿por qué? Quieres ser tremendamente capaz, pero ¿por qué? ¿Por qué no puedes estar satisfecho con todas las insuficiencias v limitaciones que hay? En cuanto las aceptas, veras que empiezas a fluir con más facilidad.

                                                           ( Del llibre Día a día Osho )

Flors de Bach per l'esgotament

    

     Qui no s'ha sentit cansat alguna vegada en alguna etapa de la seva vida? 

     El cansament és habitual i molt comú en la societat en què vivim, de fet molts no ens adonem fins que parem o quant comencem a veure que aquesta situació ens passa factura.

     Hi ha dos tipus de cansament, a nivell general, el físic i el psicològic. Encara que al final els dos es donen la mà, resultant de vegades complicat diferenciar-los. 
     El cansament físic, que prové de la realització del treball quotidià i que es soluciona amb un somni reparador i una alimentació equilibrada és el normal i aquest no ens ha de preocupar, doncs  normalment l'endemà ens tornem a sentir com nous i és natural per tant sentir-nos cansats quan hem estat realitzant les nostres tasques habituals d'una manera correcta.
     Però quan el cansament s'acumula dia rere dia i no es resol amb el son o el descans apropiat cal tractar d'esbrinar la causa. 

• Pot ser que estiguem realitzant tasques en excés, que sobrepassen el límit de les nostres capacitats. 
• Pot ser produït per una baixada de defenses o a conseqüència d'una malaltia. 

     És en aquests moments en què el cansament acumulat ha donat pas a l'esgotament a tots els nivells. La persona ha cremat totes les seves forces i esgotat les reserves del tot, necessita una empenta per recuperar  no només la força física sinó també l'emocional.

     La diferència entre el cansament i l'esgotament global és que en el segon s'ha arribat al límit de la resistència, es produeix una "astènia psíquica" que porta a la baixa d'interès per les circumstàncies actuals, amb tot el que això comporta, tristesa, apatia i desmotivació apareixen perillosament. Tot ens sembla difícil i gens agradable. Qualsevol lleu esforç ens resulta excessiu. 
     En el pla físic, a més de la seva astènia, poden patir anèmia i qualsevol tipus d'insuficiència. No és estrany desembocar en depressions.
Hi ha cansament físic, per descomptat, però és molt més gran el psicològic.

     En aquests casos no és suficient descansar durant una setmana, fer migdiada i prendre la vida amb tranquil.litat. Cal una aportació de fortalesa també a nivell de les emocions per aconseguir aixecar l'ànim i el cos.
És aquí on les Flors de Bach personalitzades per a cada cas poden ajudar-nos amb:

• Vitalitat i força. 
• Capacitat de suportar serenament els moments d'immens cansament. 
• Capacitat de gestionar la pròpia energia i de dosificar-la.

     L'aspecte positiu de les flors ens  permetran experimentar que tot l'estrès més agut pot ser superat amb vigor i alegria.

No te tomes nada personalmente

    

     No te tomes nada personalmente porque, si lo haces, te expones a sufrir por nada. Los seres humanos somos adictos al sufrimiento en diferentes niveles y distintos grados; nos apoyamos los unos a los otros para mantener esta adicción.

     Hemos acordado ayudarnos mutuamente a sufrir. Si tienes la necesidad de que te maltraten, será fácil que los demás lo hagan. Del mismo modo, si estás con personas que necesitan sufrir, algo en ti hará que las maltrates. Es como si llevasen un cartel en la espalda que dijera “Patéame, por favor”. Piden una justificación para su sufrimiento. Su adicción al sufrimiento no es más que un acuerdo que refuerzan a diario.

     Vayas donde vayas, encontrarás a gente que te mentirá, pero a medida que tu conciencia se expanda, descubrirás que té también te mientes a ti mismo. No esperes que los demás te digan la verdad, porque ellos también se mienten a sí mismos. Tienes que confiar en ti y decidir si crees o no lo que alguien te dice.

     Cuando realmente vemos a los demás tal como son sin tomárnoslo personalmente, lo que hagan o digan no nos dañará. Aunque los demás te mientan, no importa. Te mienten porque tienen miedo. Tienen miedo de que descubras que no son perfectos. Quitarse la máscara social resulta doloroso. Si los demás dicen una cosa, pero hacen otra y tú no prestas atención a sus actos, te mientes a ti mismo. Pero si eres veraz contigo mismo, te ahorrarás mucho dolor emocional. Decirte la verdad quizá resulte doloroso, pero no necesitas aferrarte al dolor. La curación está en camino; que las cosas te vayan mejor es sólo cuestión de tiempo.

     Si alguien no te trata con amor ni respeto, que se aleje de ti es un regalo. Si esa persona no se va, lo más probable es que soportes muchos años de sufrimiento con ella. Que se marche quizá resulte doloroso durante un tiempo, pero finalmente tu corazón sanará. Entonces, elegirás lo que de verdad quieres.

     Descubrirás que, para elegir correctamente, más que confiar en los demás, es necesario que confíes en ti mismo.

     Cuando no tomarte nada personalmente se convierta en un hábito firme y sólido, te evitarás muchos disgustos en la vida. Tu rabia, tus celos y tu envidia desaparecerán, y si no te tomas nada personalmente, incluso tu tristeza desaparecerá.

   Extret del llibre Los cuatro acuerdos  del Dr.Miguel Ruiz

Responsables de la nostra salut

      Nosaltres som responsables en un percentatge molt alt de la nostra salut i de la nostra malaltia.            Però això no s'ha de percebre de forma negativa, sinó tot el contrari, hi ha ocult un missatge positiu. De la mateixa manera que tenim el poder de crear-nos una malaltia, tenim el poder de curar-nos aquesta malaltia.

     La nostra ment és tremendament poderosa, ens pot enfonsar i emmalaltir però al mateix temps ens pot salvar i sanar. Només depèn de nosaltres.

     Dins nostre, en el nostre interior més profund, hi ha un lloc des del qual totes les coses són possibles. Els terapeutes estem per ajudar però qui realment es cura és el pacient, el propi malalt, i es cura quan decideix curar-se. Quan decideix anar cap al seu interior i preguntar-se que està fent malament, o potser hauríem de dir que està pensant malament i per tant sentint-se malament.

     És responsabilitat de cada un de nosaltres, el cercar, indagar, qüestionar, perseverar fins a poder trobar el missatge, l'ensenyament valuós que s'amaga en cada situació, succés, vivència, circumstància, símptoma i malaltia.

     A tots ens resulta força dolorós assumir la nostra responsabilitat total en la nostra vida, les nostres circumstàncies i situació de vida. I sempre tendim a evadir-nos d'aquesta responsabilitat i buscar la culpa a l'exterior.

     Quan el nostre cos, ment, emocions i accions estiguin en harmonia serà quan estiguem en sintonia, en un òptim estat vibracional i per tant es manifestarà una salut plena. L'única forma de començar a controlar la nostra pròpia vida és controlar la nostra forma de veure la vida, la nostra manera de pensar i de sentir, i així controlarem les nostres  paraules i les nostres accions.

     Tot el que pensem i creiem, justament va creant el nostre destí i futur.