dilluns, 27 de maig del 2013

L'espiritualitat

L'espiritualitat és un despertar a la consciència divina que esta dins nostre.


     L'espiritualitat no és una religió o una fe, és una ciència que busca descobrir les mateixes respostes dels científics tradicionals. L'espiritualitat és una ciència que busca trobar les respostes de qui som, què som, per què som aquí, d'on venim i on anem després de morir. No s'ha de confondre l'espiritualitat amb els ritus i rituals de la religió.
     L'espiritualitat és la prova personal de la hipòtesi que hi ha un poder superior que va donar origen a tota la creació; que el poder superior està dins nostre i que el poder superior pot conèixer-se.
     Cada explorador de l'espiritualitat en la seva pròpia època i ambient va descobrir que hi ha un poder superior que està darrera de tota la creació i que també és dins nostre. Ells van descobrir que som més que carn i ossos. Dins de nosaltres està un esperit diví del qual prové la nostra intel · ligència i saviesa. També van descobrir que aquesta part de nosaltres pot existir sense el cos físic.
     La ciència de l'espiritualitat busca conèixer l'Ésser que està darrere de tota la creació.
     L'espiritualitat no implica adherir-se a una creença o religió, ni obliga a complir amb rituals específics.         Tampoc es tracta de fer promeses o sacrificis per sentir-se protegit.
     L'espiritualitat és un poder que tots tenim al nostre abast, que ens dóna tot sense exigir res.
     L'espiritualitat sorgeix espontàniament, sense cap esforç, perquè està en cada un de nosaltres, només hem d'estar atents i disposats.
     Per donar aquest gran pas en l'evolució es comença amb l'auto observació, sent totalment conscients de tots els nostres actes.
     Estar atents a tot el que passa fa que ens coneguem millor, que ens comprenguem més a nosaltres mateixos, ens acceptem i ens perdonem, perquè som éssers perfectibles però no perfectes.
     L'espiritualitat es manifesta en tota la nostra vida, influeix en el nostre estat d'ànim i en el nostre entorn i produeix resultats pràctics; ens permet acabar amb la dualitat èxit / fracàs i alliberar-nos de tot mandat intern après.
    Si aconseguim sintonitzar amb el nostre esperit ens podrem identificar amb el nostre ésser interior que és sempre jove, perfecte i etern.




dilluns, 20 de maig del 2013

L'enveja


   Pregunta: Què és l'enveja i per què fa tant de mal?

     Osho:

     Envejar és comparar, i hem estat ensenyats a comparar, hem estat condicionats per comparar, sempre comparar. Algú té una millor casa, algú té un millor cos, algú té més diners, algú té una personalitat mes carismàtica.
 
     Si et segueixes comparant a tu mateix amb tots els que passen, l'enveja apareixerà.
   
     Només et compares amb éssers humans perquè has estat condicionat per comparar-te amb altres éssers humans.
   
     D'altra banda, si deixes de comparar, l'enveja desapareix, llavors tu simplement, saps que tu ets tu i ningú més i no hi ha la necessitat.
 
     La comparació és una actitud molt ximple, ja que cada persona és única i incomparable.
   
     Un cop comprens això, l'enveja desapareix. Cada ésser és únic, incomparable, Tu ets només Tu.Ningú ha estat mai com tu, ningú mai ho serà, i no cal ser com un altre.
   
     Déu només crea originals, no crea còpies.    


    

dissabte, 11 de maig del 2013

Cor de ceba


     Hi havia una vegada un hort ple d'hortalisses, arbres fruiters i tota classe de plantes. Com tots els horts, tenia molta frescor. Per això donava gust seure a l'ombra de qualsevol arbre a contemplar tota aquella verdor i a  escoltar el cant dels ocells.
     Però de sobte, un bon dia van començar a néixer unes cebes especials. Cadascuna tenia un color diferent: vermell, groc, taronja, morat ... El cas és que els colors eren, enlluernadors, rutilants, com el color d'un somriure o el color d'un bonic record.
     Després de profundes investigacions sobre la causa d'aquell misteriós resplendor, va resultar que cada ceba tenia dins, un cor, perquè també les cebes tenen el seu propi cor, una pedra preciosa. Aquesta tenia un topazi, l'altra una aiguamarina, aquella un lapislàtzuli, la de més enllà una maragda ... Una veritable meravella!
     Però, per una incomprensible raó, es va començar a dir que allò era perillós, intolerant, inadequat i fins vergonyós. Total, que les bellíssimes cebes van haver de començar a amagar la seva pedra preciosa i íntima amb capes i més capes, cada vegada més fosques i lletges, per dissimular com eren per dins. Fins que van començar a convertir-se en unes cebes d'allò més vulgar.
     Va passar llavors per allà un savi, que agradava seure a l'ombra de l'hort i sabia tant que entenia el llenguatge de les cebes, i va començar a preguntar una per una:
     -"Per què no ets com ets per dins?"
      I elles li anaven responent:
     - "Em van obligar a ser així ... em van anar posant capes ... fins i tot jo em vaig posar algunes perquè no em diguessin res."
     Algunes cebes tenien fins a deu capes, i ja ni es recordaven de per què es van posar les primeres capes.  Al final el savi es va posar a plorar. I quan la gent el va veure plorant, va pensar que plorar davant les cebes era propi de persones molt intel · ligents.
     Per això tothom segueix plorant quan una ceba ens obre el seu cor.
     I així serà fins a la fi del món.

dimecres, 1 de maig del 2013

RESCUE REMEDY - Flors de Bach


   
      La situació d'emergència i crisi és una experiència en la qual la persona es troba envaïda per una tensió que no pot assimilar, elaborar o descarregar. A vegades provinents de traumatismes, accidents o perdues, altres desencadenades per factors externs, les crisis són situacions en les quals el JO perd la seva capacitat de control. Així neix un estat emocional de desbordament emotiu, mental i físic que pot ser definit com un moment de excitació que el JO no pot gestionar, controlar o descarregar per les vies adequades.
    Per aquestes circumstàncies Bach va crear un remei que assisteix al  pacient en la crisi d'emergència.
    Aquest remei de "primers auxilis" o "remei d'urgència" és un combinat de cinc flors.
  • Clematis Ajuda a mantenir contacte amb la realitat evitant possibles aturdiments o desmais.
  • Impatiens Afluixa la tensió i l'ansietat del moment. Aumenta la capcitat de resistència al dolor. Alleuja l'estrès.
  • Rock Rose Protegeix d'una situació paralitzant, psíquica o física davant la situació límit. Atura el pànic i el terror.
  • Cherry Plum Per a la desesperació o pèrdua de control que pot anar acompanyat al schok. Prevé els descontrols motrius, neurològics, etc.
  • Star of Bethlehem   Evita la dissociació de la personalitat i l'estructura energètica de la persona i actua esmorteint la pena, el dolor i l'obnubilació del shock produït.
     Algunes de les moltes situacions on podriem aplicar aquest remei serien: Males notícies, discussions violentes, forta tensió física o psíquica, crisi nerviosa, situacions compromeses, accidents, entrevistes que generin por o ansietat, parlar en públic, visites al dentista etc.
    Aquest pot ser subministrat fins a intervals de minuts quan la situació així ho demanda, sense per això poder causar problemes, ja que com totes les altres flors del sistema, és totalment innocu i no posseeix contraindicacions. Però hem de recordar que es tracta d'un remei per utilitzar en situacions d'emergència. No és possible prendre Rescue Remedy tots els dies durant molt de temps, ja que els moments en què podem necessitar-ho són força particulars. Diguem que la majoria de nosaltres no vivim de manera permanent en estat d'alerta. De manera que prendre per costum, com he escoltat que molta gent ho fa, no és de gran utilitat.
     El Rescue Remedy és un aliat increïble en qualsevol situació que ens tregui del context habitual de la nostra rutina, ens retorna a la nostra serenitat, ajudant-nos a mantenir el control dels nostres actes i els nostres pensaments, ens dóna la possibilitat d'actuar en calma, amb claredat, superant les nostres pors.
Per aquests motius és el  més conegut de les 38  essències florals del sistema.