diumenge, 1 d’abril del 2018

"Y me llaman loca"...



Loca porque hablo y abrazo a los árboles.
Loca porque agradezco a los elementales, al agua, al fuego, a la tierra y al aire.
Loca porque miro al cielo para recibir alguna señal de los ángeles.
Loca porque me miró al espejo para admirar el gran ser que soy. 
Loca porque creo en la magia de los unicornios y las hadas.
Loca porque me amo tanto que me doy permiso para bloquear cualquier energía discordante.
Loca porque hablo del universo y los planetas.
Loca porque hablo de metafísica y física cuántica.
Loca porque bailo bajo la lluvia.
Loca porque disfruto de mi soledad para conocerme más a mi misma. 
Loca porque camino a solas en medio del bosque.
Loca porque me importa poco lo que la gente hablé y opine de mi.
Loca porque amo sin medida.
Loca porque persigo mis sueños hasta hacerlos realidad.
Loca porque creo en el poder de la luna y el sol.
Loca porque yo soy una con Dios.
Loca porque todos los dias abro mis brazos al universo para recibir las bendiciones del Padre.
Loca porque hablo con las plantas y les hago Reiki. 
Loca porque creo en el poder del "YO SOY".

                                                                                (A.Lareu)

"Ovelles negres"




     Les anomenades "ovelles negres" de la família són en realitat cercadors nats de camins d'alliberament per a l'arbre genealògic.

     Aquells membres d'un arbre que no s'adapten a les normes o tradicions del "Sistema Familiar", aquells que des de petits buscaven constantment revolucionar les creences, anant en contra dels camins marcats per les tradicions familiars, aquells criticats, jutjats i fins i tot rebutjats, aquests,en general són els cridats a alliberar l'arbre d'històries repetitives que frustren a generacions senceres.

     Les anomenades "ovelles negres", les que no s'adapten, les que criden rebel·lia, compleixen un paper bàsic dins de cada sistema familiar, elles reparen, desintoxiquen i creen una nova i florida branca en l'arbre genealògic.

     Gràcies a aquests membres, els nostres arbres renoven les seves arrels.
La seva rebel·lia és terra fèrtil, la seva bogeria és aigua que nodreix, la seva tossuderia és nou aire, el seu apassionament és foc que torna a encendre el cor dels ancestres.

     Incomptables desitjos reprimits, somnis no realitzats, talents frustrats dels nostres ancestres es manifesten a la rebel·lia d'aquestes ovelles negres buscant realitzar-se.   

     L'arbre genealògic, per inèrcia voldrà seguir mantenint el curs castrador i tòxic del seu tronc, la qual cosa fa la tasca de les nostres ovelles una labor difícil i conflictiva.
No obstant això, qui portaria noves flors al nostre arbre si no fos per elles? ¿Qui crearia noves branques? Sense elles, els somnis no realitzats dels que sostenen l'arbre generacions enrere, moririen enterrats sota les seves pròpies arrels.

     Si tu ets assenyalat com l'ovella negra de la família accepta-ho, viu-lo i gaudeix-amb orgull.

     Com ovella negra del teu arbre, sigues valent i aguanta.

      Encara que el teu clan sembli estar en contra,clama inconscient ,et demana que continuïs, que siguis fort i lluitis per explicar la teva pròpia història.

     Que ningú et faci dubtar, cuida de la teva "raresa" com la flor més preuada del teu arbre.

     Ets el somni realitzat de tots els teus avantpassats.


                 
                                               (Trobat a les xarxes socials,sense coneixe el nom de l'autor)