La Aromateràpia i els Olis Essencials

     Els olis actuen relaxant ànima i cos, hidraten i nodreixen la superfície, el més important d'aquestes essències vives són les seves virtuts relaxants, tonificants captades a l'instant per l'olfacte i que constitueixen tota una ciència curativa: La Aromateràpia.

     L'aromateràpia actua sobre els plans subtils per això pot ser utilitzada com a teràpia vibracional, també ajuda a la meditació, visualitzacions, concentració, afirmacions i en totes aquelles tècniques destinades a buscar l'equilibri i harmonia interior.

     Una manera d'actuar dels olis essencials és a través de l'olfacte, harmonitzant els estats psíquics emocionals i espirituals, el sentit de l'olfacte està directament connectat al cervell  que és el centre de les nostres emocions, i també l'espai de moltes activitats vitals del nostre organisme, el somni, la sensualitat, la set, la memòria, etc.

     La memòria associativa d'aromes i situacions generen l'aprofitament dels olis per a ús terapèutic, atès que la consciència registra l'aroma amb l'ambientació.

     Cada oli té una identitat, un aroma i unes característiques pròpies. Quan els olis es barregen uns amb altres també es barregen els seus beneficis; alguns olis són calmants i relaxants, mentre que altres són estimulants i vigoritzants.

     Aixìs doncs la aromateràpia ens pot ajudar en casos o situacions com:

     • Contrarestar l'insomni 
     • Reduir l'estrès 
     • Disminuir l'ansietat 
     • Alleujar el dolor 
     • Augmentar les defenses immunològiques 
     • Estats depressius, etc.

      Cada planta té una aroma característic, un grup d'indicacions i propietats per cada situació que han de ser tingudes en compte a l'hora de seleccionar els olis per al seu ús.

La llegenda de Sant Jordi

 

 Diu la llegenda...
     ... que per les terres de Montblanc hi vivia un Drac ferotge que tenia aterrida a tota la població de la comarca. El drac terrible portava anys devorant persones i remats sencers  de bestiar i ningú podia viure tranquil. Un dia el rei va decidir buscar una solució al problema: per poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va  decidir que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i així la resta dels vilatans podrien viure  tranquils, almenys per aquella jornada.

     La sort va voler que la primera víctima en sacrifici fos la filla del rei. La jove i bella princesa va entrar en desconsol, però també tot el poble que l’estimava i l’adorava i que varen demanar clemència al pare de la noia. Però el rei, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la seva estimada filla cap a la cova del drac, per al seu sacrifici.

     Però de sobte, muntat en un cavall blanc, va aparèixer un cavaller. El seu nom era Jordi i venia a salvar a la princesa i a tota la població de Montblanc. Va lluitar de la manera més heroica i valenta contra el drac i, finalment, va aconseguir travessar-lo amb la seva llarga llança. D’aquesta manera el cavaller no només va vèncer al drac, alliberant a tota la població d’aquell horror, sinó que també va salvar a la princesa d’una mort segura.

     El rei, agraït, va oferir-li a la seva gentil filla en matrimoni, però el cavaller no va voler acceptar aquell honor. Va agafar el seu cavall blanc i va marxar.

     Al cap d’uns dies, allà on el cavaller havia matat al drac, hi va néixer un roser de flors vermelles, com la sang del drac vençut.

Trobar temps...

Trobar temps per reflexionar, és la font de fortalesa. 

Trobar temps per jugar, és el secret de la joventut. 

Trobar el temps per llegir, és la base del coneixement. 

Trobar el temps per ser amable, és la base de la felicitat. 

Trobar el temps per somiar, és el camí que condueix a les estrelles. 

Trobar el temps per estimar, és la veritable alegria de viure. 

Trobar el temps per ser feliç, és la música de l'ànima. 

                                                             (Balada irlandesa)

LA CREATIVITAT

    "La creativitat requereix el coratge d'abandonar el que coneixem"
                                                                                 (Erich Fromm)

      Trobar un objectiu en la vida és estimar-nos a nosaltres mateixos tal com som i ampliar la nostra felicitat, així d'aquesta manera podrem expressar la nostra creativitat. No importa el que facis mentre et resulti satisfactori, et sentis realitzat i no facis mal a ningú, si et sents bé amb tu mateix estaràs ple/na d'energia creativa. D'altra banda, si no t'agrada el que fas i tens creences negatives sobre la teva persona, no prosperarás perquè la creativitat en aquest estat emocional és gairebé nul · la.
 
     L'ideal és que expressis amb claredat el que desitges obrint la teva saviesa interior, d'aquesta manera podràs comprovar sense gaire esforç com  s'obra en tu la creativitat ( sorgirà de manera espontània ). Tingues en compte que requereix pràctica.
 
     La creativitat no és hereditària, en realitat és com la felicitat, que la tenim adormida en el nostre interior i sol despertar quan fem alguna cosa que ens fa sentir bé. Hi ha moltíssima gent que és feliç gràcies a l'expressió creativa, a unes persones se'ls dóna bé la pintura o el dibuix, a altres la música, a altres se'ls dóna bé fer la seva feina ... etc.
 
     A moltes persones els resulta fàcil ser creatives perquè han trobat el que realment els agrada. I és que tots tenim talent en alguna cosa, simplement cal trobar aquesta cosa i practicar-ho. Cadascú sap el que li agrada, recorda que no estem en aquest món per satisfer les expectatives dels altres, sinó per fer el que ens dicti el nostre cor.
 
     La creativitat requereix flexibilitat mental.  Fixa't per exemple en els nens, és increïble la capacitat que tenen per enfocar totalment  una situació sense que els importi el seu entorn , deixant-se portar cap a nous horitzons i aprenent al màxim de tot, per tot seguit deixar-ho anar amb total facilitat  i enfocar-se en una altra cosa amb una sorprenent agilitat emocional . Doncs aquesta flexibilitat és la que fa que siguin tan creatius en aquest moment, i per això els costa tan poc esforç trobar solucions als nous problemes. No és que tinguin més creativitat, sinó que aquesta combinació de flexibilitat i absorció de noves idees els dóna més llibertat per adoptar imaginació i plantejaments nous a les situacions quotidianes de la vida.

     En realitat,  el nen o la nena que vam ser, segueix existint dins nostre.  De vegades vol parlar,  però ens hem acostumat a callar per por a fer el ridícul.  Potser hauríem d'escoltar atentament de tant en tant amb una mica més de compassió i deixar que s'expressés amb més llibertat, d'aquesta manera ens resultaria molt més fàcil ser creatius a l'hora d'inventar solucions.

      La intel · ligència és la capacitat de relacionar les coses o de veure noves relacions entre les coses, llavors si som capaços de recobrar una mica d'agilitat i llibertat mental, sens dubte la creativitat ens obrirà moltes possibilitats noves a la vida

POR QUÉ LA GENTE NO SE QUIERE CURAR

       De vegades ens trobem amb gent que estan en un procés terapèutic-curatiu que els funciona ... i ho deixen. PERQUÈ?
Fa uns dies vam llegir aquest article anomenat Por qué la gente no quiere curar,  i volem comparti-lo. Aquesta vegada l'hem posat tal cual sense traducció. 

     Un medico intuitivo tuvo una perspectiva única sobre por qué las personas no se curan. Él solía pensar que todo el mundo quería ser sanado. Y llegó a la conclusión de que "La sanación es muy poco atractiva"

     Los impedimentos para la curación incluyen renunciar a vivir en el pasado, dejar de ser víctima, y el miedo al cambio. Dirigir el pensamiento y la energía hacia el pasado desvía la fuerza vital de las células y los órganos que necesitan esa energía para funcionar y sanar. 
  
     La curación requiere vivir en el presente, recuperando la energía de los traumas y heridas del pasado. Dice que la única razón para alimentar y mantener vivo el pasado es a causa de la amargura de lo que pasó. 

      Negarse a perdonar un evento o a una persona del pasado produce fugas energéticas del cuerpo. El perdón sana estas filtraciones. El perdón no tiene nada que ver con no culpar a otros por las heridas que causaron. 

     Tiene más que ver con "liberarnos de la percepción de víctima".

     Cuando podemos ver un acto doloroso como parte del proceso de la vida, como un mensaje o un desafío en lugar de una traición personal, la energía vital fluye de vuelta a los circuitos de energía del cuerpo físico.

    Las personas no se curan porque no se han liberado de la ilusión de ser víctima. Con demasiada frecuencia, la gente obtiene poder con sus heridas porque han encontrado que suscita el apoyo de otros. Las heridas se convierten en un medio de manipular y controlar a los demás. 

     Generalmente, la recuperación requiere hacer cambios en el estilo de vida, medio ambiente, y relaciones. El cambio puede ser aterrador. 

     Es fácil mantenerse en un compás de espera, alegando que uno no sabe qué hacer, pero rara vez es cierto. Cuando estamos en un compás de espera, es porque sabemos exactamente lo que debemos hacer, pero estamos aterrorizados para actuar en consecuencia... 

     El cambio es alarmante, y la espera da sensación de seguridad, cuando la única manera de adquirir ese sentimiento de seguridad es entrar en el torbellino de los cambios y salir por otro lado, sentirse vivo otra vez. 

     La sanación requiere acción. Comer adecuadamente, hacer ejercicio diario, tomar el medicamento adecuado, genera cambios saludables en el físico. 

     Soltar el pasado, dejar puestos de trabajo estresantes o relaciones inadecuadas, son acciones que sostienen la energía del cuerpo. 

     Lo que apoya al uno apoya al otro, porque la energía física y energética están inextricablemente unidas. 

     Incluso el proceso de morir, al que todos nos enfrentamos, puede convertirse en un acto de sanación de viejas heridas que son liberadas resolviendo asuntos pendientes con los seres queridos.

                (Maria de los Ángeles Rodeiro)

L' HOME

  

     Un arbre, per créixer, necessita de les seves arrels per afermar-se a la terra, del seu tronc per sostenir-se, de les seves branques per elevar-se cap al cel.

     De la mateixa manera, l'home necessita, per evolucionar, arrelar-se fermament a la terra a la qual pertany, tenir un cos sa i al mateix temps elevar els seus pensaments cap al cosmos, on es connecta amb les energies superiors.

     I l' únic camí per aconseguir-ho és a través de l' AMOR.

Estrès i Flors de Bach

     

     Estrès és un terme que prové de l'anglès que significa tensió i apareix com una modalitat de resposta del cos. 

     Cada persona expressa i registra la seva tensió de diferent manera. Día a dia, ens trobem davant de situacions i pressions tant internes com externes. La modalitat de resposta, no només depèn del subjecte, sinó també de les circumstàncies que estigui travessant en aquell moment.

     Les condicions externes que pertorben l'equilibri d'una persona, poden ser esperades, per exemple l'arribada d'un fill, mudances, vacances, un gran projecte a emprendre, situacions de canvis, o negatives com la pèrdua d'una feina, accidents, morts d'éssers estimats, un treball d'alta exigència,  preocupacions desmesurades, alta competitivitat, problemes laborals, econòmics, familiars, etc 

     L'estrès produeix canvis químics en el cos. En una situació d'estrès, el cervell envia senyals químiques per exemple el cor batega més ràpid, pot haver sudoració, pujar la pressió arterial, possibles problemes gastrointestinals, etc .

     Aquestes reaccions a curt termini no són perjudicials, però si aquesta situació persisteix de manera perllongada pot causar malalties diverses.

     L'estrès es pot manifestar a través dels següents símptomes :
Insomni, mals de cap, cansament, ansietat, diarrees, restrenyiment, abús d'estimulants, d'alcohol,tabac, abús de medicaments, depressió, debilitat immunològica, alteracions a la pell, malalties cardiovasculars, trastorns digestius, pèrdua de concentració i memòria, agressivitat,  disfuncions sexuals, trastorns en l'alimentació, etc.

     Les essències florals ofereixen ajuda complementària per recuperar el balanç intern i sostenir les descompensacions emocionals i energètiques implícites en l'estrès .

     Depenent de quines siguin les causes que ens provoquen l'estrès, diferents seran les essències florals que haurem de prendre . És per aquest motiu que és molt important l'entrevista amb el terapeuta que serà qui ens acompanyi en el procés i vagi determinant segons la nostra evolució i necessitats quines són les millors flors per a cada moment.

     Es aconsellable també, complementar amb sessions de Reiki, realitzar activitats esportives, recreatives, aprendre tècniques de relaxació, evitar l'ús d'alcohol per fer front a les situacions d'estrès .