Un dia, un pare de família rica i molt acomodada, va portar el seu fill de viatge al camp, amb el ferm propòsit que el jove valorés el afortunat que era de poder gaudir d'aquesta posició, i se sentís orgullós d'ell.
Van estar fora tot el cap de setmana, i es van allotjar en una granja amb gent camperola molt humil. En finalitzar el viatge, de tornada cap a casa, el pare va preguntar al seu fill:
- "Què et va semblar l'experiència?"
- "Bona", va contestar el fill amb la mirada posada en la distància.
- "T'has adonat del pobre que pot arribar a ser la gent?"
- "Sí, pare"
- "I què has après, doncs?", Va insistir el pare.
- "Moltes coses, pare ... que nosaltres tenim un gos i ells en tenen quatre ... nosaltres tenim una piscina amb aigua estancada que arriba a la meitat del jardí ... i ells tenen un riu sense fi, d'aigua cristal.lina, on hi ha peixets i altres belleses ... que nosaltres tenim llums importades per il.luminar el nostre jardí, mentre que ells s' il.luminen amb les estrelles i la lluna ... que el nostre pati arriba fins la tanca, i el d'ells abasta l'horitzó ... que nosaltres comprem el nostre menjar ... ells sembren i cullen el d'ells ... nosaltres cuinem amb cuina elèctrica ... ells, tot el que mengen té aquest gloriós sabor del fogó de llenya ... per protegir-nos, nosaltres vivim envoltats per un mur, amb alarmes ... ells viuen amb les seves portes obertes, protegits per l'amistat dels seus veïns ... nosaltres vivim connectats al mòbil, al ordinador i el televisor ... ells, en canvi, estan connectats a la vida, al cel, al sol, a l'aigua, al verd de la muntanya, als animals, a la feina del camp ... tu i la mare heu de treballar tant que gairebé mai us veig ... ells tenen temps per parlar i conviure cada dia en família ... "
En acabar el fill el relat, el pare es va quedar mut. Llavors, el seu fill va afegir:
- "Gràcies pare, per haver-me ensenyat quan pobres que som, i quan rics que podem arribar a ser!"
Anònim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada