Escolliu la naturalesa

Sempre que veieu que la societat està en conflicte amb la naturalesa,
escolliu la natura ... sense importar el preu. Mai perdreu.

     Fins ara s'ha considerat que l'individu existeix per a la societat, de manera que ha d'acatar el que la societat dicti. Ha d'encaixar-hi. Aquesta és la definició de l'ésser humà normal: un que encaixa en la societat. Tot i que la societat estigui boja, cal encaixar-hi; llavors sou normals.
     El problema que ara se li planteja a l'individu és que la naturalesa exigeix ​​una cosa i la societat el contrari. Si la societat demandés el mateix que la naturalesa, no hi hauria conflicte.  Ens hauríem quedat al Jardí de l'Edèn.
     El problema sorgeix perquè la societat té els seus propis interessos, que no necessàriament estan en sintonia amb els de l'individu.
      La societat té els seus interessos, l'individu ha de ser sacrificat. Ens trobem en un món que està cap per avall. El correcte seria just el contrari.
     L'individu no existeix per a la societat, sinó aquesta per l'individu. Perquè la societat és una institució, no té ànima.
      L'individu té ànima, que és el centre conscient.
                                                                          (Extret de Osho meditacions)