Sobretot en aquests dies, en què la paraula felicitat conviurà en les nostres frases i desitjos fins a saturar-los.
Que la felicitat resulti, en canvi, una conseqüència de la nostra manera d'estimar, d'actuar, de relacionar-nos, de tractar els altres, a les altres espècies, al planeta. Que no es vengui, que no l'ofereixin als comerços durant dies i nits de consum addictiu, que no la posin en oferta en les botigues, en les cadenes d'electrodomèstics, als concessionaris de cotxes. Que cap programa permeti baixar-la d'Internet de manera immediata, amb un clic del ratolí, sense esforç i sense reflexió. Que la felicitat no sigui la pastanaga promesa amb la qual governants corruptes, economistes i empresaris sense ètica, operadors mediàtics obscenament immorals, ídols esportius, musicals i farandulers amb peus de fang intenten esprémer i posar-nos al seu servei.Que la felicitat no sigui l'ham de gurus oportunistes i falsos buscadors de l'espiritualitat.
Que no la confonguem, desvalorant-la, amb el plaer, amb la satisfacció immediata, amb el gaudi sensual.
No busquem la felicitat.
I si en lloc de perseguir la felicitat ens quedéssim quiets perquè ella ens atrapi?
La felicitat és la conseqüència d'una manera de viure, és el que ens deixa una vida amb sentit, amb empatia, amb propòsits i horitzons que vagin més enllà del nostre melic.
La felicitat és el que ens arriba quan vivim de manera que millorem una mica el món, i per això no fa falta córrer... només cal ser-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada