La teva propia medicina

"No m'importa en absolut, qui vas ser en una altra vida,

m'importa si en aquesta has estat capaç de trobar la teva pròpia medicina.

No m'importa en absolut, si sanes als altres i contactes amb els teus guies,

m'importa si has estat capaç de sanar les teves pròpies ferides.

No m'importa en absolut, els teus títols, estudis i ventalls de plomes,

m'importa si escoltes al silenci i transmets la teva pròpia saviesa.

No m'importa en absolut, si reses pel món cada dia.

m'importa si has conegut a l'esperit que dins teu habita."

                                                                                                                           (Arnau de Tera)

QUEMADOS!!!

     
     Quemados, ( text original de Morgana Avalon)

     Cremats si, però recordeu que hem vingut a volar !!!

     "Quemados por el estrés, la ansiedad, las ganas de tener,la envidia porque otros lo tienen. Quemados por no ser, por no poder, por no tener.


     Quemados preparando oposiciones, trabajando como burros/as, buscando un porvenir. Luchando por conservar una relación (como si las relaciones fueran latas de escabeche) caducada. Quemados de ser buenos todo el rato (con lo que libera ser auténtico y decir NO de vez de cuando).



     Quemados de cuidar de otros y de olvidarnos de nosotros. ¿Como dar amor y alegría, si no lo tenemos?.Quemados de estar tristes. La tristeza hinca sus zarpas en la boca del estómago, o en el plexo solar, o en el corazón (cada uno sabe ya donde se le agarra la tristeza). De sufrir. De nuestra vieja adicción al sufrimiento. 


     Quemados de dormir poco y no tener tiempo para lo que nos gusta. De no tener sueños. De sueños rotos. De no tener clarísimas las cosas que nos hacen felices.De posponerlas hasta "jubilarnos""hasta que sea sábado"; hasta que "los niños sean mayores". 


     Quemados de estar solos (se nos olvida que siempre estamos con nuestra preciosa compañía).
Quemados de conversaciones aburridas, quejas, críticas.Noticias espesas en los periódicos, noticiarios que contemplamos untando las tostadas con miedo a todo.
Quemados de romper a llorar sin motivo aparente. Con miedo a que suene el teléfono, o a que no suene.Quemados de no encontrarle satisfacción y ganitas a nada. Inapetentes de alegría, mohosos, con musgo en el corazón.

Sabemos que algo no funciona: Nosotros.



     No nos damos cuenta de lo quemados que estamos hasta que algo cruje. Un resfriado, un tobillo roto, una bronca, un infarto...Una muerte cercana. STOP. Solemos pensar que les afecta a otros. Olvidamos que un fuego que arde lentamente quema lo mismo que una súbita llamarada.



    STOP. O paramos o la vida (que es una escuela amorosa e implacable) nos detendrá, con la fuerza creciente de sucesos y ocasiones. A susurros, a collejas, a golpes bajos. Para que escuchemos.



     Pensar, sentir, darnos momentos de quietud amorosa. Hacernos las viejas, eternas preguntas ( QUIEN SOY, A QUE HE VENIDO, QUE QUIERO HACER, PORQUE NO LO ESTOY HACIENDO,A QUE TEMO?).

 Dejar que caigan las respuestas como lluvia fina sobre el alma, permitiendo recobrar la memoria, la calma. Llenándonos de certeza, de confianza, de paz."


     Recordando que hemos venido a volar.

¿ Estás seguro que deseas encarnar en la Tierra?

¿Estás seguro de que deseas encarnar en la Tierra?
Totalmente. La decisión está tomada.

¿Eres consciente de los retos a los que te enfrentas?
Nunca antes he encarnado en ese planeta, de modo que no sé lo que significan realmente los conceptos de "miedo,"dolor","soledad" o "tristeza". Tal vez el que más me preocupa es el de "muerte"... No alcanzo a comprender la idea de dejar de existir para siempre: eso es imposible, pero los humanos creen que es así.

Sea como sea, mi alma desea "bajar" y experimentar todo eso, aportar mi luz y contribuir con mi ser al cambio de conciencia.

Cuando estés allí abajo, limitado por el cuerpo físico y preguntándote qué haces en ese lugar, "comprenderás"... Desde este estado de conciencia ni siquiera puedes intuir lo que implica experimentar la densidad y la limitación.

 Asumo el reto...
Entonces, si esa es tu voluntad, solo me queda desearte un feliz viaje por el mundo tridimensional y recordarte que estaremos contigo, desde esta dimensión, observándote y guiándote. Si consigues abrir tu corazón lo suficiente, tarea que no es en absoluto sencilla, serás capaz de "escucharnos" y de percibir nuestras señales.

Y cuál es la mejor manera de abrir el corazón?
Hacerle caso. Escuchar tu voz interna. Dejarte llevar y soltar la resistencia a que las cosas en la Tierra no sean como deseas... Aceptarte, en definitiva, tal y como eres. Solo de esa forma podrás aceptar a los otros y honrar sus aprendizajes. La paz y el amor que surgirán en ti como consecuencia de esa aceptación te pondrán automáticamente en "contacto" con nosotros.

De acuerdo, lo tendré en cuenta.
No, amigo mío... Lo olvidarás. Son las reglas. Tendrás que ir recordando a medida que tu cuerpo físico, ya contaminado de juicios, apegos y creencias negativas, crezca y se haga adulto. La luz de tu alma deberá emerger entre las tinieblas del temor, la desconfianza y la incomprensión. Confía, amado nuestro: estamos seguros de que serás capaz de conseguirlo.

¿Qué es eso?
Es el vientre de tu madre terrestre.
Y ese pequeño embrión con extremidades que puedes ver en su interior es el cuerpo físico en el que vas a encarnar.

¡Buen viaje, alma estelar!



 (Extret de la web ser feliz aqui y ahora)

Elimina les persones negatives de la teva vida

A que estaria bé com un dels primers objectius de l'any?

Elimina les persones negatives de la teva vida

"Atura la interacció amb persones que no són una influència positiva en la teva vida, 
i no et disculpis per això. 

No tens l'obligació de fer sentir bé a altres persones a costa de la teva salut mental. 

Tingues al teu costat a persones que aportin al teu creixement intel·lectual i espiritual."

Si no escoltes...

 Si no escoltes la teva insatisfacció, ella et parlarà amb mal de cap.

 Si no escoltes la teva ira, ella et parlarà amb la gastritis.

 Si no escoltes la teva por, ella et parlarà amb el restrenyiment.

 Si no escoltes el teu desig de dir "no", ell et parlarà amb trastorns estomacals.

 Si no escoltes la teva passió, ella et parlarà amb una infecció.

 Si no escoltes la teva creativitat i el teu talent, et parlaran amb l'augment de pes.

 Si no escoltes la teva afectivitat, ella et parlarà amb la dermatitis.

Si no escoltes la teva espiritualitat, ella et parlarà amb el cos ,que emmalalteix.

No tindriem d'oblidar-nos mai d'escoltar-nos ..

Cada emoció no escoltada deixa una marca en el cos ..

El cos és el mirall de la nostra ànima ...

Alguns passos per alliberar l'EGO

                                  1. No et sentis ofès.

                                  2. Allibera't de la necessitat de guanyar.

                                  3. Allibera't de la necessitat de tenir raó.

                                  4. Allibera't de la necessitat de ser superior.

                                  5. Allibera't de la necessitat de tenir més.

                                  6. Allibera't de la necessitat d'identificar-te amb els teus èxits.  

                                  7. Allibera't de la necessitat de la teva fama.

Temps de canvi ???

     

     "Quan sigui temps de fer un canvi, l'Univers et posarà en una situació tan incòmoda que no et quedarà altra elecció més que sortir d'on estàs. 

     Quan no estiguis feliç en una situació, no et quedis en una fase de negació tractant de fer que tot funcioni. 

     El món té millors plans per a tu, només tens que confiar en el procés i fer la teva part per alinear-te amb les coses que realment vols". 

     La resta només serà història.

     Canviar ens permet SER. Ens fa enfrontar-nos a pors i utopies que només existeixen a la nostra ment..Ens obliga a pensar i crear noves oportunitats, ens desenvolupa, ens fa conèixer el món i augmenta la nostra capacitat cognitiva, ens tornem més intel·ligents.

     Fer el canvi, sortir de la nostra zona còmoda no serà una tasca fàcil, doncs tot canvi comporta el seu treball, compromís i dedicació Però tots tenim la condició per aconseguir el que ens proposem quan visualitzem el que més volem. La qüestió està en si som capaços d'arriscar, i això dependrà de cadascú de nosaltres, i...

     La resta només serà història.

Ment, cor i ànima

La mente:   Estoy preocupada

El corazón: Simplemente relájate

La mente:   Pero estoy totalmente perdida ahora

El corazón: Solamente sígueme

La mente:   Pero tú nunca has estado allí

El corazón: Confía en mí te encantará…

El alma:      Si ustedes dos se callaran, les podría mostrar el mapa

Ens limiten els complexos?

     " Querida chica del bañador verde "

     Aqui us deixem una carta escrita per l'autora Jessica Gómez fa un parell d'anys en què els estàndards que imposa el món de la moda no tindriem que ser un problema.
   

     “Fui con mis hijos a la playa y ella estaba allí, con sus amigos. Todo lo pensé al verla a ella. Quizá porque me veía a mí misma años atrás, cuando el bombardeo de “lo que necesitas ser/tener” para ser aceptado nos hace daño. “Créeme, créeme, créeme. Eres perfecta como eres“, le diría a la chica del bañador verde si la encontrase otra vez. Y enfatizaría el ”créeme” todo lo que pudiera. Porque sospecho que no me creería". 

     Querida chica del bañador verde:

     Soy la mujer que está en la toalla de al lado. La que ha venido con un niño y una niña.

     Primero que nada, decirte que estoy pasando un rato muy agradable junto a ti y tu grupo de amigos, en este trocito de tiempo en el que nuestros espacios se rozan y vuestras risas, vuestra conversación ‘transcendental’ y la música de vuestro equipo me invaden el aire.

     ¿Sabes? He alucinado un poco al darme cuenta de que no sé en qué momento de mi vida he pasado de estar ahí a estar aquí: de ser la chica a ser "la señora de al lado", de ser la que va con los amigos a ser la que va con los niños.

     Pero no te escribo por nada de eso. Te escribo porque me gustaría decirte que me he fijado en ti. Te he visto, y no he podido evitar verte.

     Te he visto ser la última en quitarte la ropa.

     Te he visto ponerte detrás de todo el grupo, disimuladamente, y quitarte la camiseta cuando creías que nadie te miraba. Pero yo te vi. No te miraba, pero te vi.

     Te he visto sentarte en la toalla en una cuidada postura, tapando tu vientre con los brazos.

     Te he visto meterte el pelo tras la oreja agachando la cabeza para alcanzarla, quizá por no mover los brazos de tu estudiadísima posición casual.

    Te he visto ponerte en pie para ir a bañarte y tragar saliva nerviosa por tener que esperar así, de pie, expuesta, a tu amiga, y usar una vez más tus brazos como pareo para taparte: tus estrías, tu flacidez, tu celulitis.

    Te vi agobiada por no poder taparlo todo a la vez mientras te ibas alejando del grupo tan disimuladamente como antes lo hiciste para quitarte la camiseta.

    No sé si tenía algo que ver, en tu descontento contigo misma, que la amiga a quien tú esperabas se soltaba su larguísima melena sobre una espalda a la que sólo le faltaban unas alas de Victoria’s Secret. Y mientras tanto tú ahí, mirando al suelo. Buscando un escondite en ti misma, de ti misma.

    Y me gustaría poder decirte tantas cosas, querida chica del bañador verde... Puede que porque yo, antes de ser la mujer que viene con los niños, he estado ahí, en tu toalla.

    Me gustaría poder decirte que, en realidad, he estado en tu toalla y en la de tu amiga. He sido tú y he sido ella. Y ahora no soy ninguna de las dos —o acaso soy ambas aún- así que, si pudiera dar marcha atrás, elegiría simplemente disfrutar en lugar de preocuparme -o vanagloriarme- por cosas como en cuál de las dos toallas, la suya o la tuya, prefiero estar.

    Quisiera poder decirte que he visto que llevas un libro en tu bolsa, y que cualquier vientre que ahora tenga tus dieciséis años perderá, probablemente, su tersura mucho antes de que tú pierdas la cabeza.

    Me gustaría poder decirte que tienes una preciosa sonrisa, y que es una pena que estés tan ocupada en ocultarte que no te quede tiempo para sonreír más.

    Me gustaría poder decirte que ese cuerpo del que pareces avergonzarte es bello sólo por ser joven. ¡Qué coño! Es bello sólo por estar vivo. Por ser envoltorio y transporte de quien en realidad eres y poder acompañarte en cuanto haces.

    Me encantaría decirte que ojalá te vieras con los ojos de una mujer de treinta y pico porque quizás entonces te darías cuenta de lo mucho que mereces ser querida, incluso por ti misma.

     Me gustaría poder decirte que la persona que algún día te quiera de verdad no amará a la persona que eres a pesar de tu cuerpo, sino que adorará tu cuerpo: cada curva, cada hoyito, cada línea, cada lunar. Adorará el mapa, único y precioso, que dibuja tu cuerpo y, si no lo hace, si no te ama así, entonces no merece que le ames.

    Me gustaría poder decirte que -créeme, créeme, créeme- eres perfecta como eres: sublime en tu imperfección.

    Pero, ¿qué te voy a decir yo, si sólo soy la mujer de al lado?

     Aunque, ¿sabes qué? Que he venido con mi hija. Es la del bañador rosa, la que juega en el río y se está untando en arena. Hoy sólo le ha preocupado si el agua estaría muy fría.

    A ti no te puedo decir nada, querida chica del bañador verde...

    Pero todo, TODO, se lo voy a decir a ella.

    Y todo, TODO, se lo diré a mi hijo también.

    Porque así es como todos merecemos ser queridos.
    Y así es como todos deberíamos querer.

                                                                  

Cuanto más te ames, menos amor necesitarás

     

     Cuanto más te ames, menos amor necesitarás. Por lo tanto, al no necesitarlo, no construirás ni sostendrás relaciones conflictivas. Sólo vendrán a tu vida personas de luz y sabiduría, y si no fuera así, se marcharán rápidamente. 

     Al no necesitar amor te expresarás siempre como deseas y seguirás a tu corazón todo el tiempo, ya que no tendrás miedo al rechazo, ni al juicio, ni a la soledad, ni a la carencia o al abandono.

      Sentirás que el mundo está dentro de ti y no tú dentro de él. Todo lo disfrutarás en su justa medida. Saldrás al cine, a cenar, harás deporte y otras actividades, pero nada, absolutamente nada, te dará un placer mayor que cuando cierras los ojos y sientes ese amor en tu corazón; ese amor que te ganaste tras años de sanar y aceptar tus heridas; tras años de permanecer en silencio; tras años de hacer lo que viniste a hacer a este mundo sin distraerte: EVOLUCIONAR

     DE ESO SE TRATA EL CAMINO ESPIRITUAL: DE NO DISTRAERSE

     Si te distraes, procura siempre que sea a plena conciencia. Elige la distracción pero nunca permitas distraerte inconscientemente y engañarte con que la felicidad está afuera. Usa al mundo pero no permitas que te use a ti. 
Disfruta de todo pero NO NECESITES NADA

     Tienes que lograr vivir de tal manera que puedas prescindir de las personas y de los objetos. Esa será la prueba de que has recuperado el contacto con tu alma. 

                                                                                                                      (F Makaroff)

"Y me llaman loca"...

Loca porque hablo y abrazo a los árboles.
Loca porque agradezco a los elementales, al agua, al fuego, a la tierra y al aire.
Loca porque miro al cielo para recibir alguna señal de los ángeles.
Loca porque me miró al espejo para admirar el gran ser que soy. 
Loca porque creo en la magia de los unicornios y las hadas.
Loca porque me amo tanto que me doy permiso para bloquear cualquier energía discordante.
Loca porque hablo del universo y los planetas.
Loca porque hablo de metafísica y física cuántica.
Loca porque bailo bajo la lluvia.
Loca porque disfruto de mi soledad para conocerme más a mi misma. 
Loca porque camino a solas en medio del bosque.
Loca porque me importa poco lo que la gente hablé y opine de mi.
Loca porque amo sin medida.
Loca porque persigo mis sueños hasta hacerlos realidad.
Loca porque creo en el poder de la luna y el sol.
Loca porque yo soy una con Dios.
Loca porque todos los dias abro mis brazos al universo para recibir las bendiciones del Padre.
Loca porque hablo con las plantas y les hago Reiki. 
Loca porque creo en el poder del "YO SOY".

                                                                                (A.Lareu)

"Ovelles negres"

     Les anomenades "ovelles negres" de la família són en realitat cercadors nats de camins d'alliberament per a l'arbre genealògic.

     Aquells membres d'un arbre que no s'adapten a les normes o tradicions del "Sistema Familiar", aquells que des de petits buscaven constantment revolucionar les creences, anant en contra dels camins marcats per les tradicions familiars, aquells criticats, jutjats i fins i tot rebutjats, aquests,en general són els cridats a alliberar l'arbre d'històries repetitives que frustren a generacions senceres.

     Les anomenades "ovelles negres", les que no s'adapten, les que criden rebel·lia, compleixen un paper bàsic dins de cada sistema familiar, elles reparen, desintoxiquen i creen una nova i florida branca en l'arbre genealògic.

     Gràcies a aquests membres, els nostres arbres renoven les seves arrels.
La seva rebel·lia és terra fèrtil, la seva bogeria és aigua que nodreix, la seva tossuderia és nou aire, el seu apassionament és foc que torna a encendre el cor dels ancestres.

     Incomptables desitjos reprimits, somnis no realitzats, talents frustrats dels nostres ancestres es manifesten a la rebel·lia d'aquestes ovelles negres buscant realitzar-se.   

     L'arbre genealògic, per inèrcia voldrà seguir mantenint el curs castrador i tòxic del seu tronc, la qual cosa fa la tasca de les nostres ovelles una labor difícil i conflictiva.
No obstant això, qui portaria noves flors al nostre arbre si no fos per elles? ¿Qui crearia noves branques? Sense elles, els somnis no realitzats dels que sostenen l'arbre generacions enrere, moririen enterrats sota les seves pròpies arrels.

     Si tu ets assenyalat com l'ovella negra de la família accepta-ho, viu-lo i gaudeix-amb orgull.

     Com ovella negra del teu arbre, sigues valent i aguanta.

      Encara que el teu clan sembli estar en contra,clama inconscient ,et demana que continuïs, que siguis fort i lluitis per explicar la teva pròpia història.

     Que ningú et faci dubtar, cuida de la teva "raresa" com la flor més preuada del teu arbre.

     Ets el somni realitzat de tots els teus avantpassats.


                 
                                               (Trobat a les xarxes socials,sense coneixe el nom de l'autor)

CARTA ALS REIS MAGS

 Coincidin amb els nostres desitjos per aquest nou any 2018

 compartim aquesta carta als tres Reis Mags d'Orient.

Benvolguts Reis d'0rient,

jo us vull demanar,

aquests bonics regals

que no es poden comprar.

Tot un sac ple de temps

per poder compartir

amb aquells que estan sols

que no tenen amics.

Melcior, Gaspar i Baltasar,

porteu-me aquestes coses!

Melcior, Gaspar i Baltasar,

porteu-me aquests regals!

Una font de salut

per poder regalar

als malalts que pateixen

que no es poden curar.

Un paquet de petons

per poder-los donar

als infants d'aquest món

que no són estimats.

Melcior, Gaspar i Baltasar,

porteu-me aquestes coses!

Melcior, Gaspar i Baltasar,

porteu-me aquests regals!

Un grapat de somriures

per anar repartint

als que no saben riure

i els cal un somrís.

Una llavor de pau

per poder-la sembrar

per tot aquest planeta

i que es pugui escampar.

Melcior, Gaspar i Baltasar,

porteu-me aquestes coses!

Melcior, Gaspar i Baltasar,

porteu-me aquests regals!

I per mi us demano

-i no us sembli estrany-

un bon sac de paciència

tots els dies de l'any.

Ja ho sabeu que els infants

no són bons ni dolents.

I la carta la signen

els lectors bloquejant.

Melcior, Gaspar i Baltasar,

porteu-me aquestes coses!

Melcior, Gaspar i Baltasar,

porteu-me aquests regals!

                                                   (poema extrex del blog totum revolutum)

El vell sanador de l' Ànima

Deia el Vell sanador de l'Ànima:

"No fa mal l'esquena, fan mal les càrregues.

No fan mal els ulls, fa mal la injustícia.

.

No fa mal el cap, fan mal els pensaments.

No fa mal la gola, fa mal el que no s'expressa o s'expressa amb fúria.

No fa mal l'estómac, fa mal el que l'ànima no digereix.

No fa mal el fetge, fa mal la ira continguda.

No fa mal el cor, fa mal la manca d'Amor.

I és precisament ell, l'Amor mateix,qui conté la més poderosa Medicina"

La leyenda de los AHORA

     Cuenta una vieja leyenda universal que, hace muchas épocas, las personas eran animales simbióticos: Iban siempre acompañadas de un pájaro diminuto, de plumaje brillante y canto melódico y como un susurro. Se llamaba Ahora.

     Ahora acompañaba a los humanos día y noche, revoloteando por sus cabezas en silencio, y eran pajaritos muy sabios y sencillos. Cada vez que sus simbiontes contemplaban un paisaje hermoso, miraban a alguien a los ojos o vivían cualquiera de esos mágicos eventos que suelen discriminarse solo por ser cotidianos, Ahora les daba un pequeño picotazo en la cabeza y cantaba, y entonces las personas tenían un Momento de Consciencia. Vivían el presente con más nitidez y eran muy felices. De hecho, los Ahora se alimentaban de las emociones que se desprendían de estos momentos, y de ahí la simbiosis.

      Había gente que se hacía muy amigos de sus Ahoras y éstos les daban Momentos de Consciencia a cada instante. Sin embargo, algo ocurrió. Llegó un punto en que, por motivos siniestros, la gente empezó a establecer relaciones con otras dos aves, una de plumaje negro y otra blanco: se llamaban Antes y Después, y poco a poco, Los Ahoras fueron muriendo, la magia de los pequeños detalles desapareció, y los Momentos de Consciencia se perdieron para siempre.

     Mas éste no es el final de la historia, pues la leyenda asegura que los hermosos Ahoras, aunque ya no puedan volar ni picarnos, siguen viviendo en el alma de cada uno de nosotros, esperando que retomemos la simbiosis y podamos ver la magia de nuevo. 

     Incluso dicen algunos que… si cierras los ojos, respiras hondo y sonríes, podrás sentir en el corazón y en la mente, el canto y el picotazo del Ahora, y al volver a abrirlos el mundo será brillante.

                                      ( autor Oscar Soria)

L'efectivitat de les Flors de Bach

   

      A vegades em venen persones a la consulta només amb la intenció que els hi prepari un flascó de flors i llestos (com el que va a una farmàcia perquè li preparin una fórmula) i cap a casa a veure si troben una millora i saber si funcionen les flors. Doncs ja us dic jo que aquesta no és la manera. Tot i que sol haver-hi una millora dels símptomes, aquesta millora serà  passatgera si no aprofundim amb la causa  d'aquests símptomes, perquè no hi ha una flor concreta pel mal de cap, l'insomni, l'estrès etc.
   
     El que s'ha de fer perquè les flors funcionin és una teràpia, per esbrinar quin es el conflicte emocional que ha provocat la malaltia i aquesta teràpia floral és un procés en el que intervenen diversos factors, d'entre els quals la fórmula preescrita és només un d'ells. Dit d'una altra manera, la teràpia no només són les flors, sinó també l'enquadrament terapèutic, la gestió d'expectatives, la relació terapeuta-client, els objectius terapèutics, etc. i sobretot el compromís per part del client amb ell mateix de responsabilitzar-se de la seva situació i  prendre consciència del seu creixement evolutiu.

     Per això després d'un temps, que no sol ser molt llarg, si la persona té ganes de treballar-se, fer una teràpia, estar prenent de forma continuada i constant les flors (de forma contrària, sempre ens quedarem a mitges) quan hem acabat el tractament,  la malaltia emocional, el problema desapareix de forma definitiva ja que la curació prové d'una evolució interior.
     La lliçó apresa no es pot desaprendre.

     Les Essències Florals no són medecines, la seva actuació és vibracional i es basa en l'harmonització interior. Un cop aconseguida l'harmonització la persona adquireix recursos interiors tals que li permeten fer front als seus conflictes interns d'una manera sàvia i natural.

Petards, mascotes i Flors de Bach

     Aquesta setmana que estrenem comença l'estiu i amb ell les revetlles que tant agraden a la majoria, i potser una de les mes importants la de St Joan.

     El que per a nosaltres serà la nit més curta de l'any, per a la majoria d'animals seràn unes hores molt llargues de patiment a causa dels petards. Alguns es perden presos pel pànic al soroll,  d'altres s'amaguen en racons de la casa, sota del llit, en qualsevol lloc que ells consideren segur. Totes aquestes reaccions sense deixar de tremolar o gemegar; acompanyades  en la majoria de casos d'una postura de por, orelles cap enrere, cua caiguda entre les potes, cos amagat contra el terra, tensió corporal, etc ,aixi com taquicàrdia, pupil·les dilatades i panteixos.

      Com passa en la majoria de problemes de conducta en els animals de compañía, aquesta és una questió que pot prevenir-se o almenys que es presenti amb menys severitat.
      Les pautes que ens puguin donar els educadors canins són necessàries en aquests casos i és també en aquestes situacions  on les Flors de Bach constitueixen un suport que arriba on les pautes no arriben. 

      Hem de tenir sempre present com és el nostre gos, quin és el seu comportament davant de situacions de por, per així poder aplicar una fórmula personalitzada segons el seu caràcter,.Per això és recomanable la valoració d'un terapeuta floral.

     Tot i axí aquí us deixo algunes de les essències recomanades

     • Rock Rose  per al pànic i terror, aportant valor i calma.
     • Mimulus ,per gestionar la por.
     • Cherry Plum per el descontrol  inevitable de la por, inclòs hísteria que provova la situació, restauran l’equilibri i la calma.
      • Star of Bethlehem, per al "xoc" que els hi provoca aquesta situació i així evitar que els hi quedi un trauma per l'experiència viscuda.
       • Sweet Chesnut,  per a la gran angoixa que el gos sent en aquests moments, proporcionant serenitat.
       • Aspen, per la por inquietant que li provoca aquest soroll desconegut, aportant tranquil·litat.

       • Vervain per gestionar la tensió i sobreexcitació que l'animal passa en aquests moments, la flor aporta calma.

      I sobretot que tinguin sensació de seguretat, que tinguin un lloc on amagar-se si així ho desitjen, que no se sentin pressionats a estar en un lloc on els  atemoritza.
I per descomptat no oblidem els mimus i l'afecte reforçant així el vincle humà-caní

   

      Molt bona revetlla!!!

Ressentiment i Flors de Bach

"El ressentiment és com prendre verí esperant que l'altra persona mori".
                                                                                            (C.Fisher Escriptora i Actriu)

     Una de les emocions negatives més freqüent i més complicada de superar és el ressentiment. Però, què és? com sorgeix? com m'afecta?

    

     El ressentiment és sentir repetidament  la ràbia i el dolor que ens va produir una persona o una situació en el passat.     Està basat en un sentiment de coratge, ira, dolor, frustració entre altres, que es fa present a través dels nostres pensaments i records.
     La forma de reaccionar davant aquest sentiment és molt variada:
     Estan constantment irritats i quasi sempre enfadats En aquests casos no només s'està enfadat  amb la persona o situació que el va fer patir en el seu moment, sinó amb qualsevol persona o situació que rondi al seu voltant, tingui o no a veure amb els fets.
     Altres en canvi aparenten calma, fins i tot davant d'allò que els hi ha provocat el mateix ressentiment, tot i que la ràbia, dolor i tot els sentiments que surtin  els devora des del seu interior.
     O simplement, per orgull, es busca aparentar fermesa, quan estem davant de la causa del seu ressentiment, buscant demostrar que cap persona o situació té poder o influència sobre nosaltres, tot i que després a esquenes de la persona s'allibera amb allò que tingui a mà, bé siguin persones o objectes.

     En qualsevol cas, sol costar molt reconèixer el propi ressentiment i tots els sentiments que puguin sorgir arrel d'aquest.
Per tant, és bo tenir en compte que el ressentiment pot ser un company de viatge que ens pot acompanyar durant molt de temps i que pot tenir un gran impacte en les nostres vides transformant-nos negativament en tots els sentits.

     D'on sorgeix el ressentiment ?

     El ressentiment sol sorgir arran d'una sèrie de pensaments i sentiments, que tenim en relació a experiències negatives viscudes en alguns moments de la nostra vida.

• Haver estat maltractats física o emocionalment sentint-nos incapaços de defensar-nos.
• Creure que algú s'ha aprofitat de nosaltres.
• Pensar que els altres ens fan sentir inferiors.
• Sentir-nos rebutjats, humiliats, discriminats, abandonats, devaluats ...
• Ser ignorats o tractats com a persones sense importància.
• Pensar que la vida és injusta, o determinades persones són injustes.
• Sentir que el que fem o aconseguim mai és suficient.
• Sentir que no reconeixen els nostres esforços o els nostres èxits.
• Que aquells que ens van fer mal mai reconeguin la seva culpa i demanin perdó.
• Estar convençuts que mai obtindrem el que desitgem i pel que tant lluitem.

      Com ens afecta?

 

      El ressentiment pot transformar la nostra personalitat gairebé del tot:

• Primerament, ens fa patir emocionalment, i en conseqüència també afecta la bioquímica del nostre cos.
• Manté la nostra atenció en el passat, recordant, revivint, ressentint tot el que ha passat i això ens impedeix viure en el present, veure les oportunitats que passen davant nostre, etc.
• Afecta la nostres relacions personals a l'estar més irritats, sentir-nos incompresos per ells, desconfiats, entre d'altres, complicant la comunicació cordial i assertiva.
• Cada vegada que recordem o ens trobem amb la causa del nostre ressentiment es produeix un augment significatiu de l'estrès, el que ens reporta una major facilitat per patir ansietat, malalties psico-somàtiques, etc.

         Per pder alliberar-nos del resentiment el pas més important que haurem de fer i no sera fàcil es PERDONAR.

       Amb tot aquest escrit us preguntareu i les Flors de Bach?

       Les Flors de Bach ens poden ajudar moltissim, hi han flors que ens faciliten la comprensió i el perdó, unes que ens ajudaran a disminuir la ràbia i la necessitat de venjança acumulada, la tolerancia,inclós l'arrogància, d'altres la inseguretat amb nosaltres mateixos,i també la culpa per la manera d'actuar.

      Per saber quines flors són les que necessitem és necessari anar a un terapeuta professional en Flors de Bach perquè després de la consulta ens faci una fórmula personalitzada, a més d'un acompanyament terapèutic que ens permeti descobrir les causes reals del nostre patiment.