dijous, 6 de març del 2014

POR QUÉ LA GENTE NO SE QUIERE CURAR

       De vegades ens trobem amb gent que estan en un procés terapèutic-curatiu que els funciona ... i ho deixen. PERQUÈ?
Fa uns dies vam llegir aquest article anomenat Por qué la gente no quiere curar,  i volem comparti-lo. Aquesta vegada l'hem posat tal cual sense traducció. 
     Un medico intuitivo tuvo una perspectiva única sobre por qué las personas no se curan. Él solía pensar que todo el mundo quería ser sanado. Y llegó a la conclusión de que "La sanación es muy poco atractiva"

     Los impedimentos para la curación incluyen renunciar a vivir en el pasado, dejar de ser víctima, y el miedo al cambio. Dirigir el pensamiento y la energía hacia el pasado desvía la fuerza vital de las células y los órganos que necesitan esa energía para funcionar y sanar. 
  
     La curación requiere vivir en el presente, recuperando la energía de los traumas y heridas del pasado. Dice que la única razón para alimentar y mantener vivo el pasado es a causa de la amargura de lo que pasó. 

      Negarse a perdonar un evento o a una persona del pasado produce fugas energéticas del cuerpo. El perdón sana estas filtraciones. El perdón no tiene nada que ver con no culpar a otros por las heridas que causaron. 

     Tiene más que ver con "liberarnos de la percepción de víctima".

     Cuando podemos ver un acto doloroso como parte del proceso de la vida, como un mensaje o un desafío en lugar de una traición personal, la energía vital fluye de vuelta a los circuitos de energía del cuerpo físico.

    Las personas no se curan porque no se han liberado de la ilusión de ser víctima. Con demasiada frecuencia, la gente obtiene poder con sus heridas porque han encontrado que suscita el apoyo de otros. Las heridas se convierten en un medio de manipular y controlar a los demás. 

     Generalmente, la recuperación requiere hacer cambios en el estilo de vida, medio ambiente, y relaciones. El cambio puede ser aterrador. 

     Es fácil mantenerse en un compás de espera, alegando que uno no sabe qué hacer, pero rara vez es cierto. Cuando estamos en un compás de espera, es porque sabemos exactamente lo que debemos hacer, pero estamos aterrorizados para actuar en consecuencia... 

     El cambio es alarmante, y la espera da sensación de seguridad, cuando la única manera de adquirir ese sentimiento de seguridad es entrar en el torbellino de los cambios y salir por otro lado, sentirse vivo otra vez. 

     La sanación requiere acción. Comer adecuadamente, hacer ejercicio diario, tomar el medicamento adecuado, genera cambios saludables en el físico. 

     Soltar el pasado, dejar puestos de trabajo estresantes o relaciones inadecuadas, son acciones que sostienen la energía del cuerpo. 

     Lo que apoya al uno apoya al otro, porque la energía física y energética están inextricablemente unidas. 

     Incluso el proceso de morir, al que todos nos enfrentamos, puede convertirse en un acto de sanación de viejas heridas que son liberadas resolviendo asuntos pendientes con los seres queridos.

                (Maria de los Ángeles Rodeiro)

diumenge, 2 de març del 2014

L' HOME

  

     Un arbre, per créixer, necessita de les seves arrels per afermar-se a la terra, del seu tronc per sostenir-se, de les seves branques per elevar-se cap al cel.

     De la mateixa manera, l'home necessita, per evolucionar, arrelar-se fermament a la terra a la qual pertany, tenir un cos sa i al mateix temps elevar els seus pensaments cap al cosmos, on es connecta amb les energies superiors.

     I l' únic camí per aconseguir-ho és a través de l' AMOR.

dimecres, 19 de febrer del 2014

Estrès i Flors de Bach

     

     Estrès és un terme que prové de l'anglès que significa tensió i apareix com una modalitat de resposta del cos. 

     Cada persona expressa i registra la seva tensió de diferent manera. Día a dia, ens trobem davant de situacions i pressions tant internes com externes. La modalitat de resposta, no només depèn del subjecte, sinó també de les circumstàncies que estigui travessant en aquell moment.

     Les condicions externes que pertorben l'equilibri d'una persona, poden ser esperades, per exemple l'arribada d'un fill, mudances, vacances, un gran projecte a emprendre, situacions de canvis, o negatives com la pèrdua d'una feina, accidents, morts d'éssers estimats, un treball d'alta exigència,  preocupacions desmesurades, alta competitivitat, problemes laborals, econòmics, familiars, etc 

     L'estrès produeix canvis químics en el cos. En una situació d'estrès, el cervell envia senyals químiques per exemple el cor batega més ràpid, pot haver sudoració, pujar la pressió arterial, possibles problemes gastrointestinals, etc .

     Aquestes reaccions a curt termini no són perjudicials, però si aquesta situació persisteix de manera perllongada pot causar malalties diverses.

     L'estrès es pot manifestar a través dels següents símptomes :
Insomni, mals de cap, cansament, ansietat, diarrees, restrenyiment, abús d'estimulants, d'alcohol,tabac, abús de medicaments, depressió, debilitat immunològica, alteracions a la pell, malalties cardiovasculars, trastorns digestius, pèrdua de concentració i memòria, agressivitat,  disfuncions sexuals, trastorns en l'alimentació, etc.

     Les essències florals ofereixen ajuda complementària per recuperar el balanç intern i sostenir les descompensacions emocionals i energètiques implícites en l'estrès .

     Depenent de quines siguin les causes que ens provoquen l'estrès, diferents seran les essències florals que haurem de prendre . És per aquest motiu que és molt important l'entrevista amb el terapeuta que serà qui ens acompanyi en el procés i vagi determinant segons la nostra evolució i necessitats quines són les millors flors per a cada moment.

     Es aconsellable també, complementar amb sessions de Reiki, realitzar activitats esportives, recreatives, aprendre tècniques de relaxació, evitar l'ús d'alcohol per fer front a les situacions d'estrès .







diumenge, 2 de febrer del 2014

El guerrer de la llum


Tot guerrer de la llum ja va tenir alguna
vegada por d'entrar en combat.

Tot guerrer de la llum ja va recórrer un camí que no era el seu.

Tot guerrer de la llum ja va patir per
coses sense importància.

Tot guerrer de la llum ja va creure que no era un veritable guerrer,
ell ja va fallar en alguna de les seves obligacions espirituals.

Tot guerrer de la llum va dir "sí" quan
en realitat volia dir "no".

Tot guerrer de la llum va ferir algú a qui estimava
Per això és un guerrer de la llum: perquè va passar
per tot això i no va perdre l'esperança
de ser millor del que era ...

Per lluitar pels nostres somnis necessitem
la força, fe, ajuda, però sobretot,
necessitem saber que els guerrers no són
éssers perfectes sinó somiadors de carn i ossos,
amb una gran capacitat espiritual.

         (del llibre de Paulo Coelho El guerrer de la llum)

dimarts, 7 de gener del 2014

Les set paraules màgiques

     


     MOU-TE

     Mou el teu llit, el teu cos.
Camina, surt per les muntanyes, surt de la rutina de la feina, les relacions i els patrons de vida. Canvia la teva perspectiva. Acosta't a aquelles persones amb les que puguis ser autèntic i nodreixin  els teus somnis més bojos. No necessites moure muntanyes, traslladar una petita pedra pot fer meravelles.

     TOCA

     Toca les parts que estimes del teu cos.
Dóna abraçades a la fleca, al parc, a les portes de tota la ciutat. Fes un petó a la gent a la galta. Acaricia al teu gat o el teu gos una mica més. Assaboreix la sensació d'un mocador de seda, d'una peça de fusta, de  diferents textures. La molsa, les escorces, les roques i l'aigua. Com més ho facis et sentiràs més a gust amb el plaer de tocar.

     ESCOLTA

     Seu en silenci i observa que hi ha allà per ser escoltat.
Escolta a la gent, el que realment estan dient. Escolta fins a l'última nota de cada cançó. Escolta la teva veu interna, la que només escoltes quan la confusió de cada dia disminueix. Escolta el xiuxiueig de de les fulles, el raucar de les granotes, el cruixit de la fusta cremant a la teva xemeneia. Escolta amb el teu cor i sempre escolta allò que mai és diu.

     SENT

     El dolor, experimenta el goig, fins que sentis que vas a evaporar-te. Permete't riure fins que et faci mal, sent l'amor des del més profund del teu cor. Rendeix-te a la sensualitat de la vida. Enfadat i expressa la teva fúria, si és el cas, però fes-ho a soles. Si no sents de veritat, no estàs viu.

     CONFIA

     Tu saps el que cal saber. Atura els teus dubtes. Aquella pessigolla interna és la teva més alta veritat i ella et servirà de la millor manera. Et penedeixes quan desconeixes o negues la teva intuïció. Tingues en compte això: Finalment, tu i només tu saps el que és millor per a tu. Si consumeixes, sense adonar-te, tot el teu dia pintant, això és el que has de fer. Si t'encanta caminar al costat de l'oceà, troba la manera d'arribar-hi. Si no confies completament en tu, et vas pansint.

     REUNEIX-TE

     Amb els homes i dones que estimes.
Pren el te acompanyat, camina en companyia pel mig del bosc, conversa i parla, llegeix en veu alta per els altres. Celebra que el teu cabell, la teva pell, el teu cos i les teves històries són diferents a les dels altres i alhora són completament semblants. Cuina i menja en companyia.

     REP

     Per una vegada, deixa de donar i donar i donar a tots menys a tu mateix.
Accepta els complits amb gràcia. La veu que necessites sentir, l'abraçada, aquest moment per conversar, el menjar a la teva taula, els diners que necessites, sempre seran subministrats. Obre't a rebre, obre les teves mans perquè siguin omplertes amb abundància. Rep totes les coses bones que mereixes i recorda mostrar gratitut per la teva vida.

                                Walt E. Disney

dilluns, 30 de desembre del 2013

FELIÇ 2014


Obro la porta a un nou any.
Tanco amb amor la del passat. És passat. 
Enrere deixo tots els pesars i ferides.
La porta s'obre i sé que estic fora de perill. 
El procés de la Vida, em recolza en cada pas del camí.
“Allibero el passat i visc el present”
(Louise Hay)


Us desitgem un feliç i molt bon any 2014

Josep Mª i Montse

dilluns, 16 de desembre del 2013

UN DESIG DE COR

      Un desig de cor: que la felicitat no sigui un objectiu en les nostres vides.



     Sobretot en aquests dies, en què la paraula felicitat conviurà en les nostres frases i desitjos fins a saturar-los.

     Que la felicitat resulti, en canvi, una conseqüència de la nostra manera d'estimar, d'actuar, de relacionar-nos, de tractar els altres, a les altres espècies, al planeta. Que no es vengui, que no l'ofereixin als comerços durant dies i nits de consum addictiu, que no la posin en oferta en les botigues, en les cadenes d'electrodomèstics, als concessionaris de cotxes. Que cap programa permeti baixar-la d'Internet de manera immediata, amb un clic del ratolí, sense esforç i sense reflexió. Que la felicitat no sigui la pastanaga promesa amb la qual governants corruptes, economistes i empresaris sense ètica, operadors mediàtics obscenament immorals, ídols esportius, musicals i farandulers amb peus de fang intenten esprémer i posar-nos al seu servei.Que la felicitat no sigui l'ham de gurus oportunistes i falsos buscadors de l'espiritualitat.

     Que no la confonguem, desvalorant-la, amb el  plaer, amb la satisfacció immediata, amb el gaudi sensual.

     No busquem la felicitat.

     I si en lloc de perseguir la felicitat ens quedéssim quiets perquè ella ens atrapi?

     La felicitat és la conseqüència d'una manera de viure, és el que ens deixa una vida amb sentit, amb empatia, amb propòsits i horitzons que vagin més enllà del nostre melic. 

     La felicitat és el que ens arriba quan vivim de manera que millorem una mica el món, i per això no fa falta córrer... només cal ser-hi.