diumenge, 1 d’abril de 2018

"Y me llaman loca"...



Loca porque hablo y abrazo a los árboles.
Loca porque agradezco a los elementales, al agua, al fuego, a la tierra y al aire.
Loca porque miro al cielo para recibir alguna señal de los ángeles.
Loca porque me miró al espejo para admirar el gran ser que soy. 
Loca porque creo en la magia de los unicornios y las hadas.
Loca porque me amo tanto que me doy permiso para bloquear cualquier energía discordante.
Loca porque hablo del universo y los planetas.
Loca porque hablo de metafísica y física cuántica.
Loca porque bailo bajo la lluvia.
Loca porque disfruto de mi soledad para conocerme más a mi misma. 
Loca porque camino a solas en medio del bosque.
Loca porque me importa poco lo que la gente hablé y opine de mi.
Loca porque amo sin medida.
Loca porque persigo mis sueños hasta hacerlos realidad.
Loca porque creo en el poder de la luna y el sol.
Loca porque yo soy una con Dios.
Loca porque todos los dias abro mis brazos al universo para recibir las bendiciones del Padre.
Loca porque hablo con las plantas y les hago Reiki. 
Loca porque creo en el poder del "YO SOY".

                                                                                (A.Lareu)

"Ovelles negres"




     Les anomenades "ovelles negres" de la família són en realitat cercadors nats de camins d'alliberament per a l'arbre genealògic.

     Aquells membres d'un arbre que no s'adapten a les normes o tradicions del "Sistema Familiar", aquells que des de petits buscaven constantment revolucionar les creences, anant en contra dels camins marcats per les tradicions familiars, aquells criticats, jutjats i fins i tot rebutjats, aquests,en general són els cridats a alliberar l'arbre d'històries repetitives que frustren a generacions senceres.

     Les anomenades "ovelles negres", les que no s'adapten, les que criden rebel·lia, compleixen un paper bàsic dins de cada sistema familiar, elles reparen, desintoxiquen i creen una nova i florida branca en l'arbre genealògic.

     Gràcies a aquests membres, els nostres arbres renoven les seves arrels.
La seva rebel·lia és terra fèrtil, la seva bogeria és aigua que nodreix, la seva tossuderia és nou aire, el seu apassionament és foc que torna a encendre el cor dels ancestres.

     Incomptables desitjos reprimits, somnis no realitzats, talents frustrats dels nostres ancestres es manifesten a la rebel·lia d'aquestes ovelles negres buscant realitzar-se.   

     L'arbre genealògic, per inèrcia voldrà seguir mantenint el curs castrador i tòxic del seu tronc, la qual cosa fa la tasca de les nostres ovelles una labor difícil i conflictiva.
No obstant això, qui portaria noves flors al nostre arbre si no fos per elles? ¿Qui crearia noves branques? Sense elles, els somnis no realitzats dels que sostenen l'arbre generacions enrere, moririen enterrats sota les seves pròpies arrels.

     Si tu ets assenyalat com l'ovella negra de la família accepta-ho, viu-lo i gaudeix-amb orgull.

     Com ovella negra del teu arbre, sigues valent i aguanta.

      Encara que el teu clan sembli estar en contra,clama inconscient ,et demana que continuïs, que siguis fort i lluitis per explicar la teva pròpia història.

     Que ningú et faci dubtar, cuida de la teva "raresa" com la flor més preuada del teu arbre.

     Ets el somni realitzat de tots els teus avantpassats.


                 
                                               (Trobat a les xarxes socials,sense coneixe el nom de l'autor)

divendres, 5 de gener de 2018

CARTA ALS REIS MAGS

 Coincidin amb els nostres desitjos per aquest nou any 2018
 compartim aquesta carta als tres Reis Mags d'Orient.





Benvolguts Reis d'0rient,
jo us vull demanar,
aquests bonics regals
que no es poden comprar.

Tot un sac ple de temps
per poder compartir
amb aquells que estan sols
que no tenen amics.

Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!

Una font de salut
per poder regalar
als malalts que pateixen
que no es poden curar.

Un paquet de petons
per poder-los donar
als infants d'aquest món
que no són estimats.

Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!

Un grapat de somriures
per anar repartint
als que no saben riure
i els cal un somrís.

Una llavor de pau
per poder-la sembrar
per tot aquest planeta
i que es pugui escampar.

Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!

I per mi us demano
-i no us sembli estrany-
un bon sac de paciència
tots els dies de l'any.

Ja ho sabeu que els infants
no són bons ni dolents.
I la carta la signen
els lectors bloquejant.

Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquestes coses!
Melcior, Gaspar i Baltasar,
porteu-me aquests regals!

                                                   (poema extrex del blog totum revolutum)

dijous, 16 de novembre de 2017

El vell sanador de l' Ànima




Deia el Vell sanador de l'Ànima:

"No fa mal l'esquena, fan mal les càrregues.

No fan mal els ulls, fa mal la injustícia.
.
No fa mal el cap, fan mal els pensaments.

No fa mal la gola, fa mal el que no s'expressa o s'expressa amb fúria.

No fa mal l'estómac, fa mal el que l'ànima no digereix.

No fa mal el fetge, fa mal la ira continguda.

No fa mal el cor, fa mal la manca d'Amor.

I és precisament ell, l'Amor mateix,qui conté la més poderosa Medicina"

dissabte, 21 d’octubre de 2017

La leyenda de los AHORA




     Cuenta una vieja leyenda universal que, hace muchas épocas, las personas eran animales simbióticos: Iban siempre acompañadas de un pájaro diminuto, de plumaje brillante y canto melódico y como un susurro. Se llamaba Ahora.

     Ahora acompañaba a los humanos día y noche, revoloteando por sus cabezas en silencio, y eran pajaritos muy sabios y sencillos. Cada vez que sus simbiontes contemplaban un paisaje hermoso, miraban a alguien a los ojos o vivían cualquiera de esos mágicos eventos que suelen discriminarse solo por ser cotidianos, Ahora les daba un pequeño picotazo en la cabeza y cantaba, y entonces las personas tenían un Momento de Consciencia. Vivían el presente con más nitidez y eran muy felices. De hecho, los Ahora se alimentaban de las emociones que se desprendían de estos momentos, y de ahí la simbiosis.


      Había gente que se hacía muy amigos de sus Ahoras y éstos les daban Momentos de Consciencia a cada instante. Sin embargo, algo ocurrió. Llegó un punto en que, por motivos siniestros, la gente empezó a establecer relaciones con otras dos aves, una de plumaje negro y otra blanco: se llamaban Antes y Después, y poco a poco, Los Ahoras fueron muriendo, la magia de los pequeños detalles desapareció, y los Momentos de Consciencia se perdieron para siempre.


     Mas éste no es el final de la historia, pues la leyenda asegura que los hermosos Ahoras, aunque ya no puedan volar ni picarnos, siguen viviendo en el alma de cada uno de nosotros, esperando que retomemos la simbiosis y podamos ver la magia de nuevo. 


     Incluso dicen algunos que… si cierras los ojos, respiras hondo y sonríes, podrás sentir en el corazón y en la mente, el canto y el picotazo del Ahora, y al volver a abrirlos el mundo será brillante.

                                      ( autor Oscar Soria)

diumenge, 8 d’octubre de 2017

L'efectivitat de les Flors de Bach

   

      A vegades em venen persones a la consulta només amb la intenció que els hi prepari un flascó de flors i llestos (com el que va a una farmàcia perquè li preparin una fórmula) i cap a casa a veure si troben una millora i saber si funcionen les flors. Doncs ja us dic jo que aquesta no és la manera. Tot i que sol haver-hi una millora dels símptomes, aquesta millora serà  passatgera si no aprofundim amb la causa  d'aquests símptomes, perquè no hi ha una flor concreta pel mal de cap, l'insomni, l'estrès etc.
   
     El que s'ha de fer perquè les flors funcionin és una teràpia, per esbrinar quin es el conflicte emocional que ha provocat la malaltia i aquesta teràpia floral és un procés en el que intervenen diversos factors, d'entre els quals la fórmula preescrita és només un d'ells. Dit d'una altra manera, la teràpia no només són les flors, sinó també l'enquadrament terapèutic, la gestió d'expectatives, la relació terapeuta-client, els objectius terapèutics, etc. i sobretot el compromís per part del client amb ell mateix de responsabilitzar-se de la seva situació i  prendre consciència del seu creixement evolutiu.

     Per això després d'un temps, que no sol ser molt llarg, si la persona té ganes de treballar-se, fer una teràpia, estar prenent de forma continuada i constant les flors (de forma contrària, sempre ens quedarem a mitges) quan hem acabat el tractament,  la malaltia emocional, el problema desapareix de forma definitiva ja que la curació prové d'una evolució interior.
     La lliçó apresa no es pot desaprendre.

     Les Essències Florals no són medecines, la seva actuació és vibracional i es basa en l'harmonització interior. Un cop aconseguida l'harmonització la persona adquireix recursos interiors tals que li permeten fer front als seus conflictes interns d'una manera sàvia i natural.

diumenge, 18 de juny de 2017

Petards, mascotes i Flors de Bach

     Aquesta setmana que estrenem comença l'estiu i amb ell les revetlles que tant agraden a la majoria, i potser una de les mes importants la de St Joan.




     El que per a nosaltres serà la nit més curta de l'any, per a la majoria d'animals seràn unes hores molt llargues de patiment a causa dels petards. Alguns es perden presos pel pànic al soroll,  d'altres s'amaguen en racons de la casa, sota del llit, en qualsevol lloc que ells consideren segur. Totes aquestes reaccions sense deixar de tremolar o gemegar; acompanyades  en la majoria de casos d'una postura de por, orelles cap enrere, cua caiguda entre les potes, cos amagat contra el terra, tensió corporal, etc ,aixi com taquicàrdia, pupil·les dilatades i panteixos.
      Com passa en la majoria de problemes de conducta en els animals de compañía, aquesta és una questió que pot prevenir-se o almenys que es presenti amb menys severitat.
      Les pautes que ens puguin donar els educadors canins són necessàries en aquests casos i és també
en aquestes situacions  on les Flors de Bach constitueixen un suport que arriba on les pautes no arriben. 
      Hem de tenir sempre present com és el nostre gos, quin és el seu comportament davant de situacions de por, per així poder aplicar una fórmula personalitzada segons el seu caràcter,.Per això és recomanable la valoració d'un terapeuta floral.

     Tot i axí aquí us deixo algunes de les essències recomanades

     • Rock Rose  per al pànic i terror, aportant valor i calma.
     • Mimulus ,per gestionar la por.
     • Cherry Plum per el descontrol
 inevitable de la por, inclòs hísteria que provova la situació, restauran l’equilibri i la calma.
      • Star of Bethlehem, per al "xoc" que els hi provoca aquesta situació i així evitar que els hi quedi un trauma per l'experiència viscuda.
       • Sweet Chesnut,
 per a la gran angoixa que el gos sent en aquests moments, proporcionant serenitat.
       • Aspen, per la por inquietant que li provoca aquest soroll desconegut, aportant tranquil·litat.
       Vervain per gestionar la tensió i sobreexcitació que l'animal passa en aquests moments, la flor aporta calma.

      I sobretot que tinguin sensació de seguretat, que tinguin un lloc on amagar-se si així ho desitjen, que no se sentin pressionats a estar en un lloc on els  atemoritza.
I per descomptat no oblidem els mimus i l'afecte reforçant així el vincle humà-caní
   
      Molt bona revetlla!!!