El refredat s'asseca quan el cos no plora.
El mal de coll obstrueix quan no és possible comunicar les penes.
L'estómac crema quan els disgustos no aconsegueixen ser alliberats.
La diabetis envaeix quan la solitud fa mal.
El cos s'engreixa quan la insatisfacció apreta.
El mal de cap deprimeix quan els dubtes augmentan.
El cor desisteix quan el sentit de la vida sembla acabar.
L'al · lèrgia apareix quan el perfeccionisme es torna intolerable.
Les ungles es trenquen quan les defenses es veuen amenaçades.
El pit es comprimeix quan l'orgull esclavitza.
El cor s' infarta quan sobrevé la ingratitud.
La pressió puja quan la por empresona.
Les neurosis paralitzen quan "el nen intern" tiranitza.
La febre crema quan les defenses fan caure les fronteres de la immunitat.
La plantació és lliure, la collita, obligatòria ...
Presteu atenció al que esteu plantant, perquè això mateix serà el que collireu.
(Anònim)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada