Passat alguns dies, l'expert li va manifestar al sobirà que una de les aus estava correctament, però l'altre, no sabia que li passava ja que no s'havia mogut de la branca on el va deixar, des del dia que va venir.
El monarca va disposar cridar bruixots i curadors perquè observessin l'au, però cap va aconseguir fer-lo volar.
L'endemà el sobirà va disposar notificar al seu poble que lliuraria una gratificació a l'individu que aconseguís fer volar l'au.
Al següent dia, va veure el falcó sobrevolant els camps. El rei va cridar a la seva cort:
-Porteu-me l'executor d'aquest fenomen.
La seva cort li va portar a un submís pagès. El monarca li va preguntar:
-Tu has fet volar al falcó? Com ho has fet? Ets sinó un mag?
Encongit el pagès li va manifestar al sobirà:
-Va ser molt fàcil, jo només vaig tallar la branca i el falcó es va elevar, ell mateix es va adonar que tenia ales i es va deixar anar i va volar.
TU saps que tens ales? TU saps que pots volar? A què t'estàs agafant? De què no t'aconsegueixes lliberar?
No podràs trobar altres paratges llevat que posseeixis les agalles per volar.
Habitem en l'interior d'una zona de confort, en aquest lloc estan les nostres pors, els nostres esforços i les nostres restriccions. En aquesta franja regeix el nostre passat i la nostra tradició, i en general pensem que és el nostre exclusiu lloc i forma de viure.
Tenim somnis, ambicionem resultats però no vivim preparats per córrer perills, ens conformem amb el que tenim, pensem que és l'única manera i aprenem a viure a partir de la resignació.
Quan vivim preparats per córrer perills, quan aprenem a transitar en la corda fluixa, quan vivim disposats a alçar la vara que avalua la nostra capacitat. Es en aquest moment que estem preparats per trancar la brancai alçar el vol com el falcó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada