divendres, 5 d’octubre de 2012

Les coses petites

     Els éssers humans acostumem a queixar-nos de tot i donar gràcies de gairebé res.

     "Caldria fomentar en nosaltres la capacitat de ser feliços. El Mestre Eckhart va escriure: "Si li donessis gràcies a Déu per totes les alegries que Ell et dóna, ja no et quedaria temps per queixar-te." (S. XIII-XIV). Es tracta de trobar frescor en viure el dia a dia, a força de buscar aquesta frescor a les coses petites.

     Una pel · lícula anomenada El Secret plantejava que per ser feliç es necessitaven dues coses:
Donar gràcies per tot el rebut i tenir un objectiu present fixa, inamovible. I si ens aturem a pensar, moltes vegades no donem gràcies ¾ per la vida, per l'aigua, per l'aire, per l'esmorzar o per un petit servei ¾ perquè tendim a no valorar les petites coses quotidianes, i només els donem valor quan sentim la seva absència. Mai celebrem la sortida del sol, només ho enyorem quan no es fa present  durant uns dies. Ens queixem de la pluja perquè ens obliga a carregar amb el paraigua i només li donem importància quan falta per unes hores a la casa.

     N'hi ha que es queixen de la monotonia de la seva vida o del seu treball, i gairebé sempre ho atribueixen a factors externs, poques vegades es donen compte que l'origen està en la seva manca de passió per la vida.      És una mica trist passar per la vida deixant-se portar i sense prendre el timó. No calen grans coses per posar passió en el que es fa, n'hi ha prou amb la petita llavor dels detalls.

     L'amor humà creix o disminueix a base de detalls, de recordar-se dels aniversaris, fins el detall de servir quan l'altre està sa, decaigut o malalt.

     Molta gent creu que s'han de realitzar grans coses per rebre el mèrit de les gràcies del cel i no pensen que és el contrari: en les tasques ordinàries i senzilles és on més rebem aquestes gràcies, no perquè les tinguem sinó per l'amor infinit de Déu.

     Déu s'ha fet petit i ens convida a estimar amb les coses petites. La vida diària pot estar plena de somriures o de cares adustes, del detall de la puntualitat o de l'arribada tardana, d'un petit estalvi que ens fa més sobris o de la despesa innecessaria i descontrolada, de la paraula amable o de la resposta brusca, d'una manera de vestir agradable o d'una indumentària ofensiva, d'una paraula de respecte a l'opinió aliena o d'una manera de contradir airat, del bon fer o del nyap, de la reacció pacient o d'aquella molesta. La llista pot allargar-se indefinidament."
                                 Raúl Espinoza



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada